http://www.esmihija.es/files/Ara_270211-2.pdf
La crisi ha fet augmentar l'ingrés de menors en centres tutelats
SÒNIA SÀNCHEZ BARCELONA. | Actualitzada el 27/02/2011 00:00
L'augment de la pobresa en els últims anys ha elevat el risc de molts menors d'acabar sent tutelats per l'administració,un gir determinant per al seu futur. Així ho constata la Fiscalia de Menors de Barcelona, que veu com la precarietat econòmica està agreujant situacions familiars ja conflictives i està augmentant els factors de risc per als nens, de manera que obliga en alguns casos a treure'ls de casa. Pares que deixen el nen sol moltes hores per treballar o buscar feina o nens que arriben a l'escola bruts i desnodrits són casos que cada cop més acaben fent que l'administració assumeixi la tutela de la criatura.
Toni Morales, secretari de la Fundació Juvanteny, que gestiona tres centres de menors tutelats de la Generalitat, assegura que la crisi ha comportat un rebrot dels ingressos de menors en aquests centres per causes que havien estat habituals abans dels 90 però que entre 1994 i 2005 havien desaparegut gairebé del tot: "famílies pobres". "L'augment de la immigració i la crisi han fet que, des del 2008, molts nens arribin per raons econòmiques que han degenerat en situacions d'alcoholisme o depressió dels progenitors", explica.
Atendre primer dins la família Tal com recorda el fiscal delegat de Menors a Barcelona, Juan José Márquez Bonvehí, la situació econòmica per si sola no és determinant per decidir separar un nen de la seva família, sinóques'handedonar altres factors que demostrin una desatenció greu de l'infant i, tot i així, "la solució ha d'intentar sempre ajudar primer la família".
Però algunes organitzacions denuncien que no sempre se segueix aquest principi. El portaveu del Col·lectiu DRARI دراري d'IAP pels Drets dels Infants, l'Educador Social Vicenç Galea i Montero, diu que els "errors i la descoordinació" administrativa comporten de manera" molt freqüent" una retirada injusta de la tutela als pares. "El patró que es repeteix els últims anys és el de la mare soltera immigrant que no té família ni amics aquí que l'ajudin a qui s'acaba retirant el nen perquè és la sortida més fàcil", diu Galea, de DRARI دراري , i explica diversos casos com"el d'una mare que va estar quatre mesos demanant ajudes públiques per poder atendre el seu fill malalt i a qui al final van prendre el nen".
Des de la Fiscalia de Menors, on s'investiguen actualment 600 casos de nens en situació d'alt risc per decidir si han de ser tutelats, responen que els recursos socials són limitats i que cal prioritzar l'atenció als menors. "De vegades pot resultar injust però no ens podem permetre que el nen continuï en segons quines situacions", diu una de les fiscals encarregades d'aquests casos. De fet, Márquez nega taxativament que la Generalitat vagi massa de pressa a l'hora de retirar un nen: "Al contrari, la nostra queixa és que normalment va massa lenta".
Els menors paguen sovint
els efectes de la crisi a les famílies
en forma de desemparament
o desatencions greus a causa de
la pobresa
Un 6% més de nens tutelats La directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat, Anna Solés, nega que s'estigui actuant de manera precipitada i destaca que "la llei ésmolt clara" en fixar els motius per separar un nen dels pares, "que mai són un de sol sinó una suma de factors". Solés admet que des del 2008 el nombre de menors tutelats ha augmentat un 6% cada any, però diu que no tot es pot atribuir a la crisi, sinó que també "a una millora de la detecció" dels casos derivada de les noves eines de coordinació entre administracions, que es van posar en marxa arran de polèmiques com la del cas de l'Alba, el 2006. Llavors, errors evidents de coordinació entre administracionsnovan evitar la pallissa del company sentimental de la mare que va deixar aquesta nena de 4 anys incapacitada per sempre.
Després d'allò, les administracions van obrir els ulls, es van modificar els protocols d'actuació i es va reforçar el sistema de protecció.
Tanmateix, el magistrat i professor de dret civil de la Universitat de Barcelona, Carlos Villagrasa, creu que els canvis legislatius originats pel cas Alba han comportat "un excés de protecció que no atén com cal la família biològica". "Hem fet un pas endavant en la protecció dels infants però això pot generar injustícies amb les famílies, sobretot amb les que no tenen prou recursos per enfrontar-se jurídicament a l'administració", opina.
Segons la Memòria de la Fiscalia, el 2008 hi va haver 173 processos judicials oberts contra decisions de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència DGAIA, i el 2009 la xifra va pujar a 233.
El 2010 va néixer l'Associació Pro Defensa dels Menors (Aprodeme) que agrupa unes 90 famílies catalanes que s'oposen a decisions de la DGAIA, no només famílies biològiques, sinó tambéd'acollida i adopció. El portaveu d'Aprodeme, Francisco Cárdenas, denuncia que la "presumpció de veracitat que té l'administració" en aquests processos judicials els deixa en ocasions indefensos.
La xacra dels maltractaments "Jugar a ser Déu és molt difícil i tots ens podem equivocar", reconeix Toni Morales, però considera que "en general s'actuabé" quan es decideix separar un nen dels seus pares. La Fundació Juvanteny gestiona tres centres de menors tutelats i 108 famílies d'acollida des de fa més de 20 anys. Basant-se en aquesta experiència, Morales afirma que "quan es retiraunnendel nucli familiar, la situació és tan greu quemolt poques vegades torna amb els pares biològics".
Segons Morales, només del 5 al 10% dels nens tutelats són casos de maltractaments greus i "un altre 5 o 10% poden ser errors de l'administració", però el 80% són casos d'abandonament, negligència, desatenció greu o maltractaments psicològicsofísics, no greus però sí habituals i crònics.
Un informe del Síndic de Greuges detectava el 2009 una "sobreocupació" dels centres de menors i denunciava que moltes vegades la solució idònia per a cada nenno es podia aplicar per falta de recursos i s'optava per una "solució viable".
L'adjunta del Síndic per a la infància, Maria Jesús Larios, remarca que "la clau de tot és l'estudi de cada cas i la proposta d'acció que fan els equips de treballadors socials i psicòlegs de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, però sovint tenen massa casos oberts alhora i massa pocs recursos per escollir, i això pot portar a prendre una decisió que no sigui la més adequada per al nen".
Els experts
adverteixen
que també
cal protegir
la família
biològica
La immigració, un altre factor de canvi L'augment de la immigració ha modificat, no només per qüestions econòmiques, el perfil d'alguns casos que arriben al sistema de tutela públic.
El fiscal delegat de Menors de Barcelona,Juan José Márquez,assenyala per exemple la propensió al "càstig físic en la comunitat xinesa" o el cas de "nenes musulmanes que volen assimilar-se a la cultura occidental i el pare no els ho permet".
També el secretari de la Fundació Juvanteny, Toni Morales, veu un augment de les tuteles amb origen "cultural" de famílies immigrants amb una concepció diferent de les necessitats dels infants. "Que un nen de 4 anys vagi sol pel carrer, no se l'escolaritzi, se'l faci treballar als 9 anys o la infravaloració de les nenes", en són exemples.
Una treballadora social del Servei d'Assessorament Tècnic en l'Àmbit de la Família (SATAF) de Justícia ha vist molts casos d'aquests, en què, diu, "els pares no són conscients d'estar fent les coses malament" i de vegades es neguen a seguir el pla de treball de l'administració. I això els fa més mal que bé.
greus són
un 10%
dels casos
No només pateixen els pares biològics SANTI CARBONELL S.S. BARCELONA El 12 de març del 2009, a Francisco Cárdenas el van separar de qui havia estat la seva filla durant 3 anys. Ell i la seva dona havien iniciat el 2006 el procés d'adopció d'un nadó de 6 mesos tutelat per l'administració, però els tràmits no havien acabat quan van decidir separar-se. Els dos volien seguir cuidant lanena, però l'administració va decidir que el procés d'adopció havia acabat. Cárdenas assegura que cap informe dels treballadors socials havia detectat mai cap problema perquè la parella se'n pogués fer càrrec,més enllà del fet que ja no viurien a la mateixa casa, com passa amb molts pares biològics.
Va iniciar llavors una batalla judicial, encara en marxa, que el va portar a conèixer molts altres casos de famílies (d'adopció, d'acollida i biològiques) que s'oposen a decisions dels sistemes de tutela de menors.
Va ser així comva néixer l'any passat l'Associació per la Defensa dels Menors APRODEME, que agrupa, segons Cárdenas, 400 de famílies de tot l'Estat, 90 d'elles a Catalunya.
Es calcula que
entre un 5% i
un 10% de les
retirades de
tutela poden
ser injustes
Una despesa desequilibrada El fiscal delegat de Menors a Barcelona, Juan José Márquez, creu que"a la llarga s'ha de buscar la desaparició dels centres de menors" i anar cap al sistema del Regne Unit, on el 71% dels nens tutelats s'estan amb famílies d'acollida. La llei obliga a prioritzar els models familiars, però a Catalunya hi ha encara poques famílies d'acollida. Un model que resulta car, tenint en compte que, segons un informe del Síndic de Greuges, la Generalitat paga entre 30.000 i 40.000 euros anuals per cada nen tutelat en un centre, mentre la despesa pública per cada nen acollit en família no supera els 3.200 euros l'any.
Un estudi europeu conclou que els països més desenvolupats tenen més nens en el sistema de tutela públic. Dinamarca hi té un 1,3% dels menors d'edat, i Suècia l'1%, mentre que a Catalunya és el 0,6%. Un dels autors de l'estudi i professor de la Universitat de Girona, Ferran Casas, diu que té a veure amb la despesa: "Si hi ha menys diners públics per dedicar-hi, el nivell de gravetat dels casos per decidir assumir la tutela és més baix".
han crescut de manera
significativa en els últims anys.
Els motius els dóna la llei. L'article 105.2 de la nova llei dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, aprovada l'any passat, fixa les causes d'una declaració de desemparament:
● L'abandonament.
● Elsmaltractaments físics o psíquics, els abusos sexuals, l'explotació o altres situacions de la mateixa naturalesa.
● Els perjudicis greus al nadó causats per maltractament prenatal, com la ingestió de drogues o substàncies.
psicotròpiques durant l'embaràs, o els produïts indirectament per la persona quemaltracta la dona embarassada.
● L'exercici inadequat de les funcions de guarda que comporti un perill greu per al nen.
● El trastorn o l'alteració psíquica o la drogodependència dels pares o tutors quan repercuteixi greument en el desenvolupament del nen.
● El subministrament a l'infant o adolescent de drogues, estupefaents o qualsevol altra substància psicotròpica o tòxica.
● La inducció a la mendicitat, la delinqüència o la prostitució, o qualsevol forma d'explotació econòmica.
● La desatenció física, psíquica o emocional greu o cronificada.
● La violència masclista en l'entorn sociofamiliar quan perjudiqui greument el desenvolupament del nen.
● L'obstaculització o falta de col·laboració en les investigacions de l'administració quan es posa en perill la seguretat del nen, i la negativa a participar en l'execució de lesmesures adoptades si comporta la persistència, cronificació o agreujament de la situació.
● Les situacions de risc (que fixa un altre article de la llei) que per la seva persistència o agreujament perjudiquen el desenvolupament integral de la personalitat del nen.
● Qualsevol altra desatenció o negligència que atempti contra la integritat física o psíquica del nen o n'impossibiliti el desenvolupament integral.
No hay comentarios:
Publicar un comentario