CRAE SOLIDARI, una experiència per a compartir
Genoveva Gorchs Corominas Directora del CRAE La Serra, amb la col·laboració de l'Equip educatiu ggorchs@fundacioprojecteivida.org
Qui som?
El CRAE La Serra, és un centre residencial d'acció educativa, col·laborador de la DGAIA i gestionat per Fundació Projecte i Vida. Està situat als afores del poble de Taradell, a la comarca d'Osona, en un entorn rural però alhora molt a prop de la ciutat de Vic, la qual cosa ens permet gaudir dels avantatges d'un entorn privilegiat enmig de la natura i els recursos assistencials i educatius d'una ciutat.
Què fem?
Atenem 27 joves (nois i noies) de 12 a 18 anys que per diferents raons no poden viure amb la seva família i han de viure temporalment al nostre Centre. Els motius d'ingrés més freqüents d'aquests joves són els maltractes físics, psicològics i la negligència per part dels seus progenitors, abusos sexuals, consum d'alcohol i drogues o greus dificultats econòmiques dels pares, entre d'altres raons, o més d'una alhora.
Aquests joves estan sota la tutela de la DGAIA. Els professionals del Centre, com a guardadors, hem de proporcionar-los un context segur, nutritiu, protector, educatiu, terapèutic, hem de respondre a les seves necessitats de salut, emocionals, socials i educatives. Hem de treballar les diverses problemàtiques de forma individualitzada dirigint tots els esforços a aconseguir la màxima autonomia del jove, ja que aquest ha d'adquirir la capacitat de responsabilitzar-se de les seves accions i les seves conseqüències, responsabilitzar-se de la seva pròpia vida. Hem d'ajudar-los a prendre les seves decisions, han d'aprendre a resoldre situacions i satisfer les seves necessitats, a lluitar per superar dificultats, a conèixer i acceptar els seus límits, en definitiva, els hem d'ajudar a descobrir la importància de comprometre's a construir i assumir el seu propi projecte de vida, a saber què volen ser i què cal fer per aconseguir-ho. Hem de proporcionar als joves els recursos i habilitats necessaris per a una transició adequada a la vida adulta i poder iniciar una vida autònoma quan surten del centre, la majoria d'ells als 18 anys.
A causa de les circumstàncies que han viscut aquests joves, poden presentar diferents tipus de problemes als quals hem de respondre els professionals que en tenim cura. Els problemes més freqüents son: trastorns emocionals i de conducta, absentisme i baix rendiment escolar, mancances afectives, falta d'hàbits d'higiene, d'alimentació, etc., manca de seguretat en si mateixos, baixa autoestima, pors, en definitiva, hem d'abordar els possibles trastorns derivats de les greus carències i relacions afectives distorsionades.
Com ho fem?
El nostre principal objectiu educatiu és la integració dels joves residents a una vida social normalitzada amb prou garanties per poder tirar endavant amb els seus propis recursos, fent possible que el/la jove pugui mirar el futur amb il·lusió.
Per això el nostre projecte educatiu ofereix diferents programes educatius dirigits a proporcionar les eines necessàries per tal que el/la jove pugui assumir la seva autonomia personal i la plena integració social, basats en l'acompanyament del jove des del primer dia del seu ingrés i durant les diferents etapes del seu desenvolupament, adaptant cada programa al desenvolupament evolutiu del jove. Utilitzant, amb estreta coordinació, amb els recursos de la xarxa social normalitzada de la nostra comarca en tots els àmbits.
Una experiència que volem compartir: PROGRAMA CRAE SOLIDARI
L'estiu passat (2009) la previsió de nois i noies majors de 16 anys al Centre era força elevada, prevèiem tenir 17 joves en edat laboral. D'aquests, només 4 tenien feina, la resta acabaven les diferents formacions el mes de juny. La nostra prioritat és que els joves en edat laboral treballin i si poden ho compaginin amb ampliar o millorar el seu expedient acadèmic, però la realitat laboral a la nostra comarca i la greu crisi econòmica actual dificulta la incorporació dels nostres joves, que sovint tenen poca formació, al món laboral. Per això vàrem pensar en la possibilitat d'engegar un programa de voluntariat per als mesos d'estiu dirigit als majors de 16 anys, ja que vam pensar que, malgrat les reticències esperades, podia ser molt profitós per a ells.
Pensem que els joves que atenem són persones que tradicionalment han estat beneficiàries directes dels serveis socials, han estat i han vist les seves famílies a la banda dels usuaris de diferents serveis i, per tant, només han experimentat la situació de "ser ajudats". Creiem que amb una experiència de voluntariat passen a ser protagonistes actius que treballen per al benefici social i els pot proporcionar una experiència molt útil en diferents àmbits. Així doncs, l'any passat 2009 vàrem iniciar un nou programa pilot anomenat CRAE SOLIDARI. Els objectius que ens vàrem proposar per a aquest programa varen ser:
Àmbit personal:
- Estimular l'autoestima dels joves, el fet de sentir-se útils per als altres els pot ajudar a créixer i millorar com a persones.
- Relativitzar els seus problemes o situacions personals i familiars.
- Disminuir l'ansietat.
- Facilitar la plena integració i normalització dels joves residents.
- Desenvolupar actituds de gratitud, disponibilitat, servei, solidaritat i respecte.
Àmbit professional:
- Dotar els joves d'experiència que poden afegir als seus CV, i això els pot facilitar la incorporació al món laboral, molts empresaris valoren el treball voluntari per la iniciativa, la responsabilitat, etc. que comporta.
- Facilitar la integració tant social com professional.
Àmbit educatiu:
- Inculcar el valor de la solidaritat i de compromís envers la societat, el valor de l'agraïment.
- Descobrir el significat de la paraula altruisme.
- Conèixer altres realitats socials de diferents col·lectius desfavorits en risc d'exclusió social.
- Augmentar les relacions socials dels joves amb altres voluntaris.
Altres:
- Promoure el canvi de mentalitat de l'entorn dels joves tutelats, oferint una visió normalitzada dels joves i dels centres on viuen.
Inicialment vàrem contactar amb diferents entitats socials de la comarca sol·licitant la integració dels nostres joves en el seu programa de voluntariat. La nostra proposta va tenir un bon acolliment. Les entitats on van integrar aquests joves en els seus equips varen ser: Creu Roja, Banc d'Aliments, Tupí (menjador social), Casal Oller (residència d'avis), Fundació Projecte i Vida (Centres Oberts), Gossera de Taradell, Protecció Civil (Ajuntament de Taradell), Casal de Nens del Raval i Residència de Disminuïts Riudeperes.
Pel que fa als joves, en un principi la proposta no els va semblar del tot bé, ens deien que les vacances són per descansar, que ells no volien treballar gratis, que ja havien acabat el curs i ara els tocava divertir-se, que no en traurien cap profit, etc.
Des del primer moment l'equip educatiu va fer una tasca excel·lent en el convenciment i l'acompanyament dels joves en aquesta experiència de voluntariat, varen ser creatius alhora de trobar contrapartides que els ajudés a decidir lliurement, a reflexionar-hi i a responsabilitzar-se de la seva decisió, a fer-los conscients dels beneficis individuals i col·lectius.
Hem de dir que el primer any no va ser una tasca fàcil, ja que la reticència dels joves era important, però la il·lusió, l'entusiasme i el convenciment dels educadors va vèncer els entrebancs esperats. Durant la realització del programa, els educadors van fer un seguiment continuat, van estar en contacte amb les diferents entitats per resoldre problemes i millorar l'eficàcia parlant amb els joves, buscant espais perquè poguessin expressar i explicar els seus sentiments, el que vivien i el que sentien amb la seva experiència, facilitant la realització d'un diari personal d'accions i sentiments.
En l'experiència inicial, onze nois i noies del Centre es van integrar a un equip de voluntaris en diferents entitats locals de caire social per fer-hi diferents tasques com ara: reforç escolar, repartiment d'aliments, atenció als avis, atenció a animals, protecció civil, atenció a disminuïts, etc. L'experiència va ser un èxit tant per als joves que hi van participar com per a l'equip educatiu, com també per a les entitats que varen col·laborar-hi, de tal manera que vàrem incorporar el programa al nostre Projecte educatiu de centre convençuts dels seus beneficis.
Els resultats obtinguts van ser del tot encoratjadors; els joves van entendre el valor de la solidaritat, en cap moment pensaven o sentien que treballaven de franc, sinó tot al contrari, han descobert que ajudar els altres produeix un sentiment de benestar personal molt bo (cosa molt necessària entre els nostres joves), disminuint la seva ansietat, millorant el seu comportament i relacions interpersonals. Han descobert en la seva pròpia pell el significat de la paraula "altruisme". Han après el valor del compromís personal i vers la societat, han estat fidels i constants en el seu compromís. Han adquirit una experiència en un àmbit del qual, fins ara, només eren usuaris, han entrat a l'altra banda, la d'ajudar els altres, han vist i sentit que donant, es rep.
El fet de sentir-se que pertanyien a un grup, sentint els seus problemes com a propis, sentir-se estimats i necessaris per algú (sentiment d'amistat), incorporar el sentiment de compromís real, "t'has compromès i no pots fallar, demà t'esperen" (valor del compromís), el coneixement de formes de vida diferents a la seva, els ha fet qüestionar moltes injustícies que desconeixien, a vegades situacions o realitats molt més injustes que la seva pròpia realitat, cosa que els fa sentir millor. El fet d'obrir els ulls a altres valors i situacions de vida els ha fet prendre consciència de les situacions de pobresa que viuen algunes persones, de marginalitat i desigualtat que desconeixien: "em pensava que jo estava malament, però veig que jo tinc tot el que necessito"... "ha estat una experiència molt bona amb la qual he sabut apreciar una mica més la meva vida".
El fet de rebre un somriure, una abraçada, una encaixada de mans, unes llàgrimes ha fet que d'alguna manera aquests joves perdessin la por, la incertesa, la pròpia tristesa i els ha permès recuperar l'esperança en la vida i en ells mateixos, i el que és més important: l'esperança que la vida es pot millorar.
Alguns dels joves que han participat en el programa ens diuen que per a ells ha estat una oportunitat que els ha donat la vida, ja que han descobert qualitats d'ells mateixos que fins a aquest moment desconeixien i que aquestes qualitats han enriquit la vida d'altres.
Un dels joves que ha participat en el programa, amb un retard mental considerable, ha col·laborat, i segueix fent-ho, amb Protecció Civil de Taradell, li van donar l'uniforme i li van explicar les seves responsabilitats, des d'aquell dia aquest jove ha millorat la seva autoestima, està orgullós del que és, del que pensa, està content, sap expressar el que sent, s'enfada poc quan les coses no li surten bé, fins al punt que està acabant un curs de jardineria i possiblement el contractaran.
Una altra jove, de disset anys, també amb un retard mental lleu, va fer de voluntària en una residència d'avis, actualment ha fet la substitució d'estiu d'una cuidadora i està acabant un curs d'auxiliar de geriatria.
Durant tot aquest any 2010, hem seguit col·laborant amb algunes entitats, incorporant-hi els joves que disposen de temps per fer-ho o bé combinant la recerca de feina amb un voluntariat. A l'estiu tots els joves del Centre majors del 16 anys (12 joves), han fet de voluntaris a diferents serveis de la comarca. Ha estat una tasca fàcil, ja que tant els nous com els que ja van participar-hi l'any passat tenien clar els beneficis que aportaria l'experiència.
Seguirem treballant en aquesta línia ampliant la xarxa d'entitats acollidores, atès que no sols ha estat una bona experiència per als joves, sinó que també ha ajudat a millorar la imatge del nostre Centre i dels menors que hi viuen.
Agraïm al Butlletí d'Infància la publicació de la nostra experiència i animem a tots els professionals que treballen amb joves a mirar-se el voluntariat com una eina educativa integradora.
Recull de frases dels diaris dels joves durant i al final del voluntariat
Voluntariat a la Residència d'Avis Casal Oller: És una residència situada a Hostalets de Balenyà, Osona, amb 50 places per a persones grans. Els nostres voluntaris van col·laborar en les tasques d'atenció i suport (donar el menjar, ajudar en la higiene personal, organització de jocs, etc.).
–"La verdad es que no quiero que se acabe, los abuelos me han valorado, es algo que me llena un pequeño vacío". -"Mientras le daba de merendar me cogía la mano y yo se la acariciaba, me miraba y se reía, me sentí tan bien de poder ayudar a esas personas!" – "La verdad es que desde que he empezado el voluntariado me he notado más alegre, contenta por poder ayudar". -"He pensat que estava en un centre de menors i en els problemes que tenia i que aquelles persones sí que tenien problemes de veritat i jo sentia que els meus problemes no eren res". -"M'ha il.lusionat quan he vist que els avis es posaven contents quan jo arribava i que es recorden del meu nom i alguns que quasi no paraven de dir el meu nom."
Menjador social Tupí: menjador social, situat al centre de Vic, donen 30 dinars cada dia, de dilluns a divendres, a persones derivades de serveis socials, hi col·laboren 4 o 5 voluntaris cada dia encarregats de fer el menjar i servir-lo.
–"Vaig tenir por pel meu futur, si no tenia una feina bona tindria problemes per sobreviure." –"Vaig tenir ràbia quan algú em demanava alguna cosa i no em donava les gràcies". – "Em sentia malament quan veia alguna d'aquelles persones plorant perquè no tenen res de bo en aquesta vida, jo pensava que tinc molta sort." –"M'agradava fer-los bromes perquè així s'oblidaven dels seus problemes, he sentit pena per ells, he fet amics de 80 anys, ha estat una experiència molt bona i a més he après a cuinar."
Creu Roja, reforç escolar: servei de la Creu Roja de Vic que ofereix a un grup de nens i nenes de 6 fins a 12 anys reforç escolar i emocional, els voluntaris s'encarreguen d'ajudar a fer els deures, a estudiar, a llegir, e fer dictats, càlcul etc.
–"El primer día iba con mucho miedo, no sabia si los niños me iban a aceptar, si eran muy conflictivos, si tendría problemas, pero todos me hablaban y me preguntaban cosas y en esos momentos que les contestaba me sentía muy orgullosa de mi." –"Cuando venían las niñas y me abrazaban me hacían sentir súper bien, me hacían confiar más en mi misma."
Centre Obert de Vic, reforç escolar: servei ofert per l'Ajuntament de Vic gestionat per la Fundació Projecte i Vida, destinat a nens i nenes de 6 a 16 anys amb l'objectiu de fomentar el desenvolupament personal i la integració social mitjançant una tasca socioeducativa en el temps lliure que afavoreixi els aprenentatges bàsics dels nens. Els nostres voluntaris eren el reforç dels educadors.
–"Total, que es una experiencia muy bonita porque al yo estar en un centro puedo ver el papel que tienen los educadores."
Banc d'aliments: servei ofert per l'Ajuntament de Vic, Càritas, Creu Roja dins el programa Lluita contra la pobresa, contribueix a ajudar les persones que es troben en extrema vulnerabilitat. Els voluntaris fan tasques d'organització i repartiment del menjar.
–"Yo antes me reía de esa gente, pero ahora sé lo mucho que sufren, sé como se sienten, porque a algunos les falta la comida y a otros la familia o sitio donde caer." –"Ver llantos de familias porque necesitan comida y ayuda y poder ayudar me ha hecho ir con la cabeza bien alta y orgullosa de mi misma." –"Em van entrar ganes de plorar quan vaig veure un marroquí amb el braç trencat i estava molt prim i quasi no podia menjar per ell mateix."
Residència disminuïts Riudeperes: servei de residència de l'ICASS amb 56 places, gestionat per l'Associació Sant Tomàs, destinada a persones amb discapacitat psíquica que requereixen suport generalitzat. Els voluntaris fan tasques d'atenció i suport (donar el menjar, ajudar en la higiene personal, etc.).
–"Sentí mucha tristeza por las personas que había en esa residencia, pero a la vez sentía que formaba parte de ellos y me daba cuenta de que aquellas personas sólo necesitaban cariño y que los supieran comprender". –"Los primeros días no quería ir, pero poco a poco me fui adaptando". –"En mi vida había hecho una cosa así, pero no me arrepiento porque ha sido una experiencia nueva, algo que ninguna otra chavala habría podido aguantar y ahora lo echo de menos". –"Los primeros días llegaba flipando al centro y por la noche me ponía a llorar de la tristeza que tenia de aquellas personas". –"No era un sueño, era realidad que había personas así."
Protecció Civil Taradell: és un servei públic orientat a establir un sistema de prevenció i de resposta davant qualsevol tipus de risc o situació d'emergència, els voluntaris col·laboren en tasques de seguretat vial, organització i control de carrers i carreteres durant actes massius, protecció dels boscos i rius, etc.
–"Haciendo el voluntariado me he sentido respetado por la gente, me he sentido útil, me he olvidado que era de un centro, porque he salido y me he relacionado con otra gente". –"He conocido gente muy importante, me he sentido que era capaz de ayudar a otras personas, me he sentido alegre y feliz porque me he olvidado de mis problemas, me he sentido una más del pueblo.".- "Me han tratado como uno de la familia, y esto me hace sentir muy bien."
Gossera de Taradell: el seu objectiu és dignificar la salut dels animals abandonats i recollits. Els voluntaris tenen cura dels gossos i gats, els treuen a passejar, els pentinen, els renten, etc.
–"Cuidar animals, encara que no ho sembli, és difícil, jo m'enamoro fàcilment dels gossos, saber que han patit d'alguna forma i veient que allà els puc cuidar em fa sentir content."
No hay comentarios:
Publicar un comentario