El tràfic de persones per a l'Observatori dels Drets de la Infància de Catalunya. Romina González Sánchez Departament d'Advocacy i Campanyes Save the Children

http://www.gencat.cat/bsf/publica/butlletiDGAIA/num45/el-trafic-de-persones-per-a-lobservatori-dels-drets-de-la-infancia.htm

El tràfic de persones per a l'Observatori dels Drets de la Infància de Catalunya

Romina González Sánchez Departament d'Advocacy i Campanyes Save the Children

El passat 23 de setembre es va celebrar el Dia Internacional contra l'Explotació Sexual i el Tràfic de Persones,⁽¹⁾ un fenomen que actualment consta com una de les preocupacions principals a l'agenda dels Drets Humans de la Comunitat Internacional, així com entre l'opinió pública i organitzacions de la societat civil.

El tràfic de persones, o el comerç d'éssers humans, és la manifestació actual de l'esclavitud que ja crèiem eradicada amb l'alliberació dels darrers esclaus a Brasil el 1888. És per això que és inevitable establir paral·lelismes entre la història passada, present, i reflexionar sobre la que està encara per escriure.

Aquesta pràctica menyspreable, antiga i universal ja existia a l'època egípcia i grecoromana i va assolir el seu màxim apogeu amb l'arribada dels europeus a Amèrica i al Carib mitjançant l'anomenat "tràfic de negres", a finals del s. xv.

L'economia basada en el sistema esclavista, concretament en l'agricultura de plantació, comportava tants beneficis que les veus dels primers abolicionistes anglesos, francesos i nord-americans a finals del a xvii van trobar una gran resistència al canvi.

Arguments de tipus moral, religiós i econòmic que reclamaven la fi d'aquesta pràctica es van anar imposant, donant lloc a la promulgació d'instruments com el Tractat d'Aberdeen (de 1845) amb el qual es va intentar prohibir el tràfic de negres a Brasil, o l'abolició de l'esclavitud impulsada per Abraham Lincoln el 1865, materialitzada amb la tretzena esmena de la Constitució americana.

No obstant això, van ser els mateixos esclaus qui protagonitzaren les principals rebel·lions des de la seva captura a Àfrica, fins a la seva venda als països de destinació. Un exemple d'això, va ser la revolta dels esclaus de Santo Domingo (colònia francesa) mitjançant revoltes i suïcidis a finals del s. xviii. D'aquesta manera van destruir el sistema colonial del Carib i van abolir l'esclavitud, provocant la guerra de la Independència a l'illa.

Moltes de les víctimes del tràfic actual son invisibles, tenen por de denunciar i ni tan sols són conscients dels seus propis drets, objecte d'una greu violació dels Drets Humans.

Es creu que uns 4 milions de persones eren víctimes del tràfic d'esclaus, quan Lincoln va promulgar l'abolició el 1865. Actualment, i malgrat tenir diversos instruments de defensa dels Drets Humans, uns 12,3 milions de persones⁽²⁾ fan treballs, tant legals com il·legals, en condicions d'esclavitud. El Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) parla d'1,2 milions de nens i nenes víctimes de l'explotació sexual cada any.⁽³⁾

Encara que estem familiaritzats amb el terme esclavitud, cal tenir clars alguns conceptes sobre el tràfic d'éssers humans.

Què és el tràfic?

Segons el Protocol de Palerm,⁽⁴⁾ un nen, una nena o adolescent és víctima de tràficquan és captat, traslladat, amagat o rebut amb finalitats d'explotació dins o fora del país. La captació, el transport, el trasllat, l'acollida o la recepció d'un nen o d'una nena amb finalitats d'explotació es considerarà tràfic de persones fins i tot quan no es recorri a cap dels mitjans següents: engany, frau, coacció, rapte o abús de poder, segons assenyala el Protocol de Palerm.

La finalitat última del tràfic, l'explotació, pot ser diversa:

• Sexual: els nens, les nenes i adolescents són utilitzats en relacions sexuals remunerades (freqüentment denominades prostitució infantil);⁽⁵⁾ en l'elaboració d'imatges o altres materials d'abús sexual (freqüentment denominat pornografia infantil) o amb matrimonis forçats.
• Laboral: servitud per deutes familiars, mendicitat, comissió de furts, nens reclutats en situacions de conflicte bèl-lic, explotació dins l'àmbit de l'agricultura o serveis d'hostaleria.
• Extracció d'òrgans.

Per la seva traducció de l'anglès (trafficking), el tràfic d'éssers humans es confon sovint amb el tràfic il·lícit d'immigrants (smugling en anglès). No obstant això, encara que són fenòmens relacionats, si no es diferencien correctament, les víctimes poden ser més vulnerables i, per tant, els seus drets poden ser no reconeguts.

Les diferències principals entre aquests dos fenòmens es troben en la naturalesa del delicte, la territorialitat, l'objectiu perseguit i el consentiment de la víctima, tal com s'exposa a continuació:

El tràfic de nens i nenes suposa una seriosa vulneració del dret dels nens, les nenes i els adolescents a ser protegits contra qualsevol forma de violència, així com altres drets compresos dins la Convenció dels Drets de l'Infant, particularment:

• Del dret a la supervivència i al desenvolupament adequat (article 6).
• Del dret a la protecció enfront d'activitats o treballs que resultin nocius per a la seva salut, la seva educació o desenvolupament (article 32).
• Del dret a la protecció enfront de l'ús il·lícit d'estupefaents i substàncies psicotròpiques, així com la seva participació en la producció i el tràfic il·lícit d'aquestes substàncies (article 33).
• Protecció enfront de l'abús sexual, el tràfic i qualsevol tipus d'explotació (articles 19, 32, 34, 35, 36, 37 i 39).

L'impacte de les vivències vinculades al tràfic; el maltractament, els abusos sexuals i la negligència, comporten conseqüències terribles en el desenvolupament congnitiu, físic i sobretot emocional dels nens i les nenes que el pateixen. Al llarg del procés d'explotació, estan exposats a malalties de transmissió sexual, desnutrició, drogoaddicció, embarassos no desitjats i marginació social, entre d'altres.

Factors que intervenen en el tràfic d'éssers humans

L'Organització de les Nacions Unides contra la Droga i el Crim Organitzat (UNODC) posa de manifest que el comerç d'éssers humans reporta beneficis quasi comparables al tràfic de drogues i armes. Segons el Departament d'Estat dels EUA,⁽⁶⁾ el tràfic genera uns 32.000 milions de dòlars anuals, aspecte que estableix una similitud respecte als motius pels qual l'esclavitud es va mantenir al llarg dels segles d'història.

Es tracta d'un fenomen global, que afecta tots els països i pot tenir lloc tant dins del país com fora, de manera que la mateixa víctima pot ser explotada tant en el país d'origen com en el de trànsit i destinació.

Les causes estructurals del comerç d'éssers humans són les desigualtats econòmiques, la pobresa i la discriminació de la dona. A més, existeixen altres factors que afavoreixen la clandestinitat de l'explotació, com la demanda de mà d'obra barata i de serveis sexuals, la corrupció dels agents fronterers, l'atur, la necessitat de fugir de conflictes bèl·lics i les restriccions de polítiques migratòries dels països de destinació.

Segons estudis recents,⁽⁷⁾ l'explotació laboral constitueix un dels principals objectius del tràfic, en una relació de l'1:9 respecte de les víctimes forçades per exercir la prostitució. De fet es reben menys denúncies i es tracta d'un fenomen encara més invisible, revelat en circumstàncies dramàtiques com el succés que va tenir lloc a Mèxic el passat mes d'agost quan 72 immigrants d'origen equatorià i brasiler⁽⁸⁾ van ser assassinats (58 homes i 14 dones).

Tot i això, és important no perdre de vista la vulnerabilitat que representen les víctimes de sexe femení quan són objecte d'abusos per partida doble. Les que són captades per a feines sota condició d'explotació o servitud, solen ser també explotades sexualment.

Igual que els antics esclaus, les persones vulnerables del tràfic pateixen pobresa i discriminació. Les màfies o explotadors individuals utilitzen l'esperança de les víctimes, com, per exemple, la recerca d'oportunitats, millorar la seva qualitat de vida i mantenir familiars dependents en els països d'origen per captar-les. Dins els mètodes emprats hi ha la seducció: estableixen relacions sentimentals amb les víctimes per crear confiança i dependència en elles; les amenaces: normalment fer mal als seus familiars; l'engany: en els casos d'explotació sexual, fan creure a les víctimes que treballaran com a models, actrius o netejadores i cuidadores.

Concretament, el tràfic de dones i nenes amb l'objectiu d'explotació sexual és l'expressió universal de la persistent discriminació de la dona i de la violència de gènere. Del total de víctimes, el 80% són dones i nenes, i el 50% son menors d'edat.⁽⁹⁾

Només a Europa s'explota anualment unes 500.000 dones, que a diferència de les drogues i les armes, poden ser explotades i venudes diverses vegades a diversos clients de serveis sexuals, reportant grans beneficis per al proxeneta.⁽¹⁰⁾ Quant a les nenes, els nens i els adolescents, és molt complicat establir unes xifres concises per la manca d'estudis exhaustius i mecanismes unitaris de recopilació de dades que hi ha. D'altra banda, la identificació de les presumptes víctimes menors d'edat és força complicada, perquè aporten documentació falsa (proporcionada per la xarxa d'explotació) o perquè és difícil establir l'edat segons la seva aparença física.

Malgrat això, les associacions que detecten casos de tràfic de menors amb finalitats d'explotació sexual comencen a desdibuixar perfils i característiques comunes.

A Espanya, les dades més recents⁽¹¹⁾ mostren que la majoria de les víctimes menors d'edat son d'origen comunitari (Romania, Bulgària, etc.)⁽¹²⁾. Persones conegudes les traslladen (el xicot o un amic de la família); o algun familiar proper. Generalment provenen de pobles petits i pateixen una situació econòmica precària. Una vegada en el país de destinació, tenen una gran mobilitat i se les ha detectades exercint la prostitució al carrer, a polígons, saunes, pisos o clubs.

S'han detectat també víctimes d'origen brasiler i paraguaià. Són noies que han assolit la majoria d'edat recentment, o que essent menors d'edat les han traslladades a Espanya mitjançant el reagrupament familiar.

Cal destacar la situació de les víctimes d'origen africà, l'exposició contínua de les quals a greus vulneracions dels seus drets mereix una atenció especial.⁽¹³⁾. Provenen normalment de Nigèria, Sierra Leona o Ghana i arriben a l'Estat espanyol per mitjà de xarxes organitzades que les transporten amb pastera (el viatge el fan a peu fins al Marroc) o en avió. Moltes d'elles son reclutades al voltant dels 13 anys, no obstant això, el viatge pot durar mesos o fins i tot anys si el seu objectiu és arribar fins a la costa marroquina. La xarxa els proporciona documentació falsa, així com els mitjans per viatjar, l'acollida, etc. Per això contrauen un deute d'entre 20.000 a 45.000 euros, per mitjà d'un contracte vinculat al vudú, a través del qual venen la seva ànima i cos al traficant o a la xarxa.
Durant el viatge es converteixen en esclaves sexuals de diversos homes a canvi de "protecció", encara que això no els evita agressions, violacions múltiples o fins i tot la mort. Una vegada a l'Estat espanyol, exerceixen la prostitució als carrers i polígons. El desconeixement de l'idioma i les malalties mentals associades a l'estrès posttraumàtic, així com les seves creences profundes de vudú, fan difícil que puguin fugir de les xarxes.

Segons fonts d'atenció directa, les víctimes són objecte d'un alt grau de violència física: pateixen violacions, privació d'aliments (com a càstig) i tenen una percepció molt negativa de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. El principal obstacle perquè denunciïn la seva situació, a part de la por i les amenaces, les barreres idiomàtiques, etc., és la manca de consciència sobre la seva situació i el desconeixement dels seus drets. És més, en alguns casos poden desenvolupar la "síndrome d'Estocolm" envers el traficant o manifestar incoherències en el seu relat degut a l'estrès, la desconfiança o perquè ni tan sols reconeixen els lloc on han estat traslladades.

L'origen i els perfils de les víctimes no son estàtics, ja que varien segons les preferències dels clients (son portades d'un lloc a un altre perquè prefereixen "noies noves" o amb determinades característiques o bé per motius que desencadenen la fugida del seu país com conflictes bèl·lics, crisis, pobresa, etc.).

La lluita contra el tràfic d'éssers humans

Tant el Dret Internacional com els instruments europeus vinculats a la lluita contra el tràfic, d'obligat compliment per al Govern espanyol, estableixen que el dret de les víctimes de tràfic a la protecció ha de prevaler davant la seva condició d'immigrant irregular, si aquest fos el cas. No obstant això, en no ser aquest generalment el principi que regeix les actuacions de les autoritats, els ciutadans/anes en situació administrativa irregular víctimes d'explotació són més vulnerables i pateixen una major marginació.

Segons el que està previst a la nova Llei d'estrangeria, la cooperació policial i, per tant, a mesura que la víctima denunciï i pugui aportar informació valuosa per a la investigació contra les xarxes criminals, determinarà el desplegament de les mesures de protecció. En aquest sentit, les organitzacions d'atenció directa critiquen aquest enfocament, ja que troben grans dificultats a l'hora de protegir la víctima si, com ja hem comentat abans, tenen por de denunciar-les o no disposen de dades clau per la raó que sigui.⁽¹⁴⁾

Aquestes disposicions, d'aplicació a les víctimes menors d'edat, estableixen la possibilitat d'accedir al període de reflexió de 30 dies per decidir si cooperen amb les autoritats, només quan hi ha motius raonables per creure que una persona estrangera en situació irregular ha estat víctima de tràfic d'éssers humans. Una vegada exhaurit aquest període, poden quedar exemptes de responsabilitat administrativa, mentre valoren la possibilitat de tornar al país d'origen o accedir a un permís de residència i treball per circumstàncies excepcionals. En qualsevol cas, està per veure com es porta a la pràctica en els casos de víctimes menors d'edat.

Però, qui estableix els motius raonables per resoldre si una persona és víctima de tràfic? I quines circumstàncies excepcionals seran les que determinaran si la víctima es retornada al país d'origen? No hi ha, actualment, un posicionament per part del Govern espanyol que respongui a aquestes qüestions.

Hi ha nombrosos instruments i recomanacions per a la identificació de víctimes, establerts per organitzacions com ACNUR o OSCE. Recomanen principalment als organismes oficials que tinguin en compte que, a vegades, passen setmanes o mesos abans que la víctima pugui parlar del que ha viscut o el que sap. Per això, un dels objectius prioritaris és aconseguir que els/les professionals de les diferents àrees (àmbit sanitari, serveis socials, àmbit jurídic, forces i cossos de seguretat de l'Estat) que puguin estar en contacte amb les víctimes utilitzin coneixements i eines que els permetin abordar correctament aquestes situacions. Les conseqüències que es deriven d'una manca o una inadequada identificació de les presumptes víctimes: detencions, internaments i expulsions, són elements dissuassoris a l'hora de denunciar. Fins i tot les màfies i els explotadors utilitzen aquests arguments per potenciar en les víctimes dependència i submissió.

Save the Children, organització que es dedica a la promoció i protecció dels drets de la infància, treballa per fer visible i prevenir l'abús i l'explotació sexual infantil, violacions de drets que impedeixen als nens, nenes i adolescents gaudir de la seva integritat, dignitat i dret a ser protegits contra qualsevol forma de violència.

En aquest sentit, a Save the Children, li preocupa, a més, la manca d'instruments de coordinació interinstitucionals que permetin actuar amb rapidesa i efectivitat davant els casos de tràfic infantil amb finalitats d'explotació sexual, mendicitat i comissió de furts.

Les comunitats autònomes, responsables de la protecció i assistència dels menors en situació de desprotecció, no compten actualment amb els recursos per satisfer les necessitats específiques d'aquests infants. Ens trobem que les ONG d'infància acreditades per exercir la guarda no tenen l'experiència professional necessària per abordar la identificació ni el tractament d'aquestes situacions d'abús i explotació sexual, així com prou personal (educadors, psicòlegs, assistents jurídics, formadors). Els casos sobre els quals tenim coneixement deriven en la desaparició del nen o la nena del centre, exposant-lo a una vulnerabilitat encara més gran.

Durant la celebració del Primer Fòrum Social contra el Tràfic (espai destinat per discutir qüestions relacionades amb el tràfic entre la societat civil i els poders públics), Save the Children va manifestar la necessitat urgent de donar resposta a la situació de les víctimes menors d'edat, després de comprovar que el Pla integral contra el tràfic (2009-2012) no tenia en compte mesures concretes per abordar aquests casos. Com a resultat, es va crear el Grup de Treball sobre la Infància i el Tràfic d'Éssers Humans on participen representants de diferents àrees del Govern de l'Estat: Política Social, Sanitat, Justícia, Educació, Turisme, Interior i associacions de la societat civil.

Per Save the Children, el tràfic dels nens i nenes és un tema prioritari que els governs han d'abordar amb major diligència. En aquest sentit, realitzem accions de sensibilització i incidència política⁽¹⁵⁾ centrats en els següents principis establerts pel Conveni del Consell d'Europa contra el Tràfic (en vigor des de l'1 d'agost de 2009):

• Un nen o una nena presumpta víctima de tràfic ha de tenir accés immediat a un permís de residència temporal per raons humanitàries.⁽¹⁶⁾
• L'atenció immediata i integral de l'infant víctima de tràfic no ha de dependre de la seva bona voluntat per cooperar amb les autoritats. Ha de tenir accés a l'atenció mèdica, psicològica, d'acollida, d'assistència social, d'educació o formació vocacional en condicions d'igualtat amb la resta de nens i nenes residents i nacionals.
• Els nens i les nenes víctimes de tràfic mai no han de ser tractats com a delinqüents.
• Quan un nen o una nena és identificat com a víctima de tràfic, el sistema de protecció estatal ha d'assignar-li un/a tutor/a legal que defensi els seus interessos i l'acompanyi durant el procés. Mentre es determina l'edat d'un menor de 18 anys, se li ha de donar el benefici del dubte.
• Cal implementar procediments amables que evitin la victimització secundària, informar-lo dels seus drets en el seu idioma i emprar un llenguatge adequat al seu nivell de maduresa.
• El retorn al lloc d'origen sempre que suposi l'interès superior del menor (ja que la mateixa família pot haver participat en l'explotació).
• Castigar adequadament els agressors. Tant els que trafiquen com els que incideixin en delictes de turisme sexual amb nens, nenes i adolescents, tant a Espanya com a l'estranger.

Encara que queda molt per fer, Save the Children aposta pel diàleg amb les autoritats i la societat civil com a mitjà per aconseguir acords i solucions dirigides a protegir efectivament les víctimes d'aquesta fatal manca de justícia universal.

______
¹ Instaurat per la Conferència Mundial de la Coalició Contra el Tràfic de Persones en coordinació amb la Conferència de Dones que va tenir lloc a Dhaka, Bangladesh, el gener de 1999. El 23 de setembre de 1913 va ser promulgada a Argentina la Llei 9.143, la primera norma legal en el món contra la prostitució infantil.
² Dades extretes de l'Informe sobre tràfic del Departament dels Estats Units (EUA) el juny de 2010.
³ Dada extreta de l'Informe de la relatora especial de les Nacions Unides sobre el tràfic de persones. Feb, 2009.
⁴ Protocol de les Nacions Unides per prevenir, reprimir i sancionar el tràfic de persones, especialment dones, nens i nenes que complementa la Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional.
⁵ Save the Children considera que l'ús del llenguatge és reflex de les pràctiques, prejudicis i pensaments de la societat. Per això no utilitzem termes com "prostitució" i/o "pornografia" infantil, que considerem que vulneren els drets de la infància i indiquen la voluntat en la participació d'aquestes activitats. Exceptuant cites textuals o instruments legals utilitzarem els termes "Utilització de nens, nenes i adolescents en relacions sexuals remunerades" i "imatges d'abús sexual de nens, nenes i adolescents" respectivament.
⁶ Informe sobre el tràfic de persones, 14 de juny de 2010.
⁷ Trafficking in persons report. Department of State, United States of America, 2010.
⁸ Vegeu: CNN Mèxic [25 d'agost de 2010]: "El gobierno indaga al cártel del Golfo y 'Los Zetas' por 72 asesinados"
⁹ Department of State: Trafficking in persons report Department of State, United Stated of America, 2005, pag.7
¹⁰ Claude Kajsa, Con la mira en el cliente de servicios sexuales. El ejemplo sueco. 2010.
¹¹ Dades de la ponència oferta per APRAMP. Associació per a la Prevenció, Reinserció i Atenció a la Dona Prostituïda a les taules de treball sobre tràfic de Save the Children.
¹² Vegeu: El Periódico [19 de juliol de 2010]: "Alerta tras la localización de cinco menores prostituidas en Ciutat Vella"
¹³ La periodista i investigadora Helena Maleno Garzón denuncia a "Pandoras Invisibles" del mitjà digital Periodismo Humano, les constants violacions dels Drets Humans que pateixen les persones en el trànsit migratori, des d'una perspectiva de gènere i infancia.
¹⁴ Vegeu: Periodismo Humano [30 de juny de 2010]: "Denuncian que el Gobierno pretende deportar a un posible víctima de trata"
¹⁵ Save the Children forma part de la Xarxa espanyola contra el tràfic, on porta a terme actuacions conjuntament amb quasi vint organitzacions de la societat civil.
¹⁶ Aquesta forma de vulneració de drets, constitueix un motiu per a la concessió d'asil. Vegeu pàgina 3: ACNUR [4 d'abril de 2006]: "El derecho de asilo y el mandato del ACNUR"