VERSIÓN CASTELLANO
Consideraciones sobre la realidad de los menores y jóvenes extranjeros no acompañados
En los últimos meses, la Plataforma de entidades cristianas que trabajamos sobre inmigración hemos dedicado nuestra atención, con la ayuda de diferentes expertos y responsables de instituciones públicas y privadas, a conocer la problemática de los menores y jóvenes extranjeros que, por diferentes motivos y canales, llegan o viven en nuestro país sin el acompañamiento y protección de sus padres o tutores.
Después de aproximarnos a este fenómeno, las entidades que formamos la plataforma nos sentimos profundamente preocupados por esta problemática, que es probablemente de las más difíciles y traumáticas que conlleva el fenómeno de la actual inmigración hacia nuestro país. Ahora bien, aunque existen informes recientes e importantes elaborados por distintas instituciones, esta es una realidad muy poco conocida por la opinión pública y a menudo la propia Administración tampoco dispone de un conocimiento exacto de este fenómeno.
Esta es una realidad que comenzó al final de la década de los 90 y que tiene por protagonistas a menores, sobre todo chicos. Estos jóvenes, con o sin autorización de sus padres, han ido llegando durante estos años en Cataluña, a menudo a través de medios muy peligrosos para su integridad física, procedentes de países pobres (fundamentalmente de Marruecos y más tarde de países subsaharianos, pero también del Este de Europa y de países asiáticos), con la intención de encontrar trabajo o ingresos y sin disponer inicialmente de ningún tipo de vivienda. Muchos de estos menores, cuando no se da una protección social adecuada, acaban abocados a circuitos delincuenciales o de exclusión social sin salida.
A partir del año 2005 también han ido llegando chicas menores que han sido a menudo enviadas por familiares o por redes criminales, utilizando diferentes subterfugios legales o documentos falsos, para utilizarlas para la explotación sexual y otras actividades ilegales, o bien para el trabajo doméstico. A estos perfiles hay que sumar el caso de menores que han llegado o conviven con familiares distintos de los padres o con otros adultos, pero que no pueden velar adecuadamente por ellos. También hay que tener presente el caso de aquellos jóvenes que ya han llegado a la mayoría de edad, pero que vinieron a nuestro país por cualquiera de las situaciones antes mencionadas y, por tanto, sufren todavía una situación de vulnerabilidad. La consecuencia inmediata de este fenómeno para la mayoría de estos menores o jóvenes, como se ve, es la vulneración de derechos humanos, el daño irreparable de su proceso de maduración personal o la caída en una situación de grave precariedad o de exclusión social de difícil solución.
Ante este fenómeno nos alarma constatar que la respuesta social, institucional y legal de nuestro país no se encuentra a la altura de lo que exige la dignidad y los derechos humanos de los menores, tal y como reclaman las normas y recomendaciones internacionales, en particular la Convención Internacional de Derechos del Niño.
En este sentido, tal y como recogen numerosos informes y han denunciado organizaciones no gubernamentales, constatamos que la legislación enfoca de forma inadecuada este fenómeno, que no puede regularse de acuerdo con los mismos criterios que la inmigración de adultos, relacionados con factores económicos y de mercado de trabajo. Estas personas son menores antes que extranjeros, son niños que deben ser tratados sin discriminación alguna por razón de nacionalidad. Asimismo no existen mecanismos suficientes para prevenir este fenómeno migratorio, ni para detectar todos los casos de menores en estas situaciones ni, sobre todo, recursos suficientes para acogerlos, tutelar y protegerlos adecuadamente y de forma inmediata en instituciones o familias apropiadas.
Asimismo, constatamos prácticas administrativas y legales que, en muchos casos, en vez de priorizar la protección de estos menores, enfocan el fenómeno como una cuestión de seguridad ciudadana que genera estigmatización social, o bien ponen bajo sospecha que sean realmente mayores edad, sometiéndolos a un proceso legal de determinación de la edad inseguro, que no garantiza su adecuada defensa y que impide o retrasa su tutela legal. Asimismo, vemos como el hecho de llegar a la mayoría de edad hace disminuir drásticamente la protección social y legal de estos jóvenes, aunque por su juventud, falta de referentes familiares, déficits formativos o diferencias culturales, siguen siendo gravemente vulnerables y tienen fuertes dificultades para integrarse socialmente.
Es por todo esto que hacemos desde aquí un llamamiento urgente para que se abra un debate social, con profundidad y rigor, sobre cómo estamos afrontando esta realidad en nuestro país y como avanzamos decididamente hacia un mayor compromiso social y político para evitar este a situación y, sobre todo, para dar una mejor protección a estos jóvenes, para garantizar sus derechos humanos y promover su integración social y su desarrollo físico, psicológico, cultural, espiritual y moral.
Plataforma de Entidades Cristianas con la Inmigración
La Plataforma está formada por las siguientes entidades:
ACO, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA, INICIATIVES SOLIDÀRIES, COMUNITAT DE SANT EGIDI I COMUNITATS DE VIDA CRISTIANA.
VERSIÓN CATALÁN
Consideracions sobre la realitat dels menors i joves estrangers no acompanyats
En els últims mesos, la Plataforma d'entitats cristianes amb la immigració hem dedicat la nostra atenció, amb l'ajut de diferents experts i responsables d'institucions públiques i privades, a conèixer la problemàtica dels menors i joves estrangers que, per diferents motius i canals, arriben o viuen al nostre país sense l'acompanyament i protecció dels seus pares o tutors[1].
Després d'aproximar-nos a aquest fenomen, les entitats que formem la plataforma ens sentim profundament preocupats per aquesta problemàtica, que és probablement de les més difícils i traumàtiques que comporta el fenomen de l'actual immigració cap a casa nostra.
Ara bé, malgrat que existeixen informes recents i importants elaborats per diferents institucions[2], aquesta és una realitat molt poc coneguda per l'opinió pública i sovint la mateixa Administració tampoc no disposa d'un coneixement exacte d'aquest fenomen.
Aquesta és una realitat que va començar al final de la dècada dels 90 i que té per protagonistes a menors, sobretot nois. Aquests joves, amb o sense autorització dels seus pares, han anat arribant durant aquests anys a Catalunya, sovint a través de mitjans molt perillosos per la seva integritat física, procedents de països pobres (fonamentalment del Marroc i més tard de països subsaharians, però també de l'Est d'Europa i de països asiàtics), amb la intenció de trobar feina o ingressos i sense disposar inicialment de cap tipus d'habitatge. Molts d'aquests menors, quan no es dóna una protecció social adequada, acaben abocats a circuits delinqüencials o d'exclusió social sense sortida.
A partir de l'any 2005 també han anat arribant noies menors que han estat sovint enviades per familiars o per xarxes criminals, utilitzant diferents subterfugis legals o documents falsos, per tal d'utilitzar-les per a l'explotació sexual i altres activitats il·legals, o bé per al treball domèstic.
A aquests perfils cal sumar el cas de menors que han arribat o conviuen amb familiars diferents dels pares o amb altres adults, però que no poden vetllar adequadament per ells. També cal tenir present el cas d'aquells joves que ja han arribat a la majoria d'edat, però que van venir al nostre país per qualsevol de les situacions abans esmentades i, per tant, pateixen encara una situació de vulnerabilitat.
La conseqüència immediata d'aquest fenomen per a la majoria d'aquests menors o joves, com es veu, és la vulneració de drets humans, l'estroncament irreparable del seu procés de maduració personal o la caiguda en una situació de greu precarietat o d'exclusió social de difícil solució.
Davant d'aquest fenomen ens alarma constatar que la resposta social, institucional i legal del nostre país no es troba a l'alçada del que exigeix la dignitat i els drets humans dels menors, tal i com reclamen les normes i recomanacions internacionals, en particular la Convenció internacional de Drets dels Infants.
En aquest sentit, tal i com recullen nombrosos informes i han denunciat organitzacions no governamentals, constatem que la legislació enfoca de forma inadequada aquest fenomen, que no pot regular-se d'acord amb els mateixos criteris que la immigració d'adults, relacionats amb factors econòmics i de mercat de treball. Aquestes persones són menors abans que estrangers, són infants que han de ser tractats sense cap discriminació per raó de nacionalitat.
Així mateix no existeixen mecanismes suficients per prevenir aquest fenomen migratori, ni per detectar tots els casos de menors en aquestes situacions ni, sobretot, recursos suficients per acollir-los, tutelar-los i protegir-los adequadament i de forma immediata en institucions o famílies apropiades.
Alhora, constatem pràctiques administratives i legals que, en molts casos, en comptes de prioritzar-ne la protecció d'aquests menors, enfoquen el fenomen com una qüestió de seguretat ciutadana que genera estigmatització social, o bé posen sota sospita que siguin realment majors d'edat, sotmetent-los a un procés legal de determinació de l'edat insegur, que no garanteix la seva adequada defensa i que impedeix o retarda la seva tutela legal.
Així mateix, veiem com el fet d'arribar a la majoria d'edat fa disminuir dràsticament la protecció social i legal d'aquests joves, malgrat que per la seva joventut, manca de referents familiars, dèficits formatius o diferències culturals, continuen essent greument vulnerables i tenen fortes dificultats per integrar-se socialment.
És per tot això que fem des d'aquí una crida urgent per tal que s'obri un debat social, amb profunditat i rigor, sobre com estem afrontant aquesta realitat en el nostre país i com avancem decididament cap un major compromís social i polític per tal d'evitar aquest a situació i, sobretot, per donar una millor protecció a aquests joves, per tal de garantir els seus drets humans i promoure la seva integració social i el seu desenvolupament físic, psicològic, cultural, espiritual i moral.
Plataforma d'Entitats Cristianes amb la Immigració
La Plataforma està formada per les següents entitats:
ACO, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS (PAI), RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA, INICIATIVES SOLIDÀRIES, COMUNITAT DE SANT EGIDI I COMUNITATS DE VIDA CRISTIANA.
[2] Entre d'altres, els diversos informes de l'Adjunt per la Infància del Síndic de Greuges de Catalunya, l'informe publicat per la Fundació Pere Tarrés, el març de 2005, "Rutas de pequeños sueños. Los menores immigrantes no acompañados en Europa", així com l'informe 2009 del Consejo General de la Abogacía Española y UNICEF, "Ni ilegales ni invisibles. Realidad social y jurídica de los menores extranjeros". També és interessant tenir en compte la Crida que va fer l'any 2010 el Bureau internacional catòlic de la Infància, amb motiu del 20è aniversari de la Convenció dels Drets de l'Infant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario