El centre de menors immigrants El Bosc vulnera els drets dels menors
Helena de Castro Argi Grau Jaume Villar Barcelona
Dret a la igualtat, a una alimentació sana, a un habitatge o a ser educats. Encara que aquests són alguns dels drets que tots els menors haurien de tenir, això no sempre és així. Quan un menor decideix embarcar-se en el difícil viatge de migrar de la seva llar, deixa enrere una part de la seva vida: la seva terra, la família i els amics. Tanmateix, en aquest transcurs anomenat immigració, també sembla que deixi enrere els seus drets fonamentals: els del menor.
10009, 10596, 11046: quan un Menor Immigrant No Acompanyat (MINA) arriba a Catalunya, se li assigna un número administratiu que gestionen els Mossos d'Esquadra. Aquest reportatge pretén mostrar la realitat que viuen els menors immigrants que arriben a la nostra ciutat. La Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència de la Generalitat (DGAIA) s'encarrega d'estudiar els casos per delegar els menors en els diferents centres que gestiona aquesta entitat. Mentre es decideix el futur d'aquests menors, se'ls transfereix a un centre d'acollida provisional -o Servei d'Atenció Transitòria (SAT)- pertanyent a la Generalitat i alhora gestionat per la fundació Mercè Fontanilles, com és el centre El Bosc.
La DGAIA, i en conseqüència aquest centre, té l'obligació de tutelar tots els MINA des del primer dia que aquests arriben a Catalunya. Segons el coordinador del Col•lectiu pels drets dels menors immigrants DRARI, Vicenç Galea, això "no es compleix sensu stricto, doncs poden passar mesos abans que els menors tinguin la tutela administrativa", tal i com confirmen dos dels tres educadors del centre entrevistats així com dos fonts anònimes extreballadores del centre, que també són educadors.
Tanmateix, mentre que El Bosc és un centre d'acollida provisional, on els menors només poden estar fins a sis mesos, segons les nostres fonts, mentre es decideix si se'ls transfereix a un Centre Residencial d'Atenció Educativa (CRAE) o se'ls repatria, la realitat és que els menors "poden estar-hi fins a més d'un any", com és el cas del magrebí Mustapha Aoulad Malik, que va estar-hi 14 mesos.
Tot i que el Projecte Educatiu del Servei d'Atenció Transitòria El Bosc basa el seu ordenament legal i jurídic en la Declaració dels Drets de l'Infant proclamada per l'Assemblea de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1959, les fonts extreballadores del centre i el Vicenç Galea creuen que "no es respecten aquests drets del menor". Segons ells, i com ha intentat provar la nostra investigació, el centre El Bosc "no compleix estrictament amb els articles de la Declaració dels Drets dels Menors".
sobre el terme mina, mena, meina
Vicenç Galea considera que el terme MINA és perjudicial pels menors, doncs implica el terme 'immigrants'
No hi ha una integració cultural ni social per part dels menors perquè només es relacionen entre ells
"Les mesures d'aïllament no són suficients en el cas de malaties contagioses com va passar recentment amb la Grip A"
Molts menors tenen uns "desequilibris mentals brutals" causats per la realitat en la que viuen i pel consum de dissolvent
A continuació fem un repàs dels drets dels infants i en desglossem els possibles incompliments segons les nostres fonts:
1. Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat. Fins on hem arribat amb la nostra investigació aquest punt no es compleix perquè des del primer moment els menors són relegats a espais on només hi ha altres nois immigrants com ells, sense poder accedir així a la cultura de la terra d'acollida. "No hi ha una integració per part dels menors, perquè es relacionen només entre ells. És molt difícil que estableixin un vincle amb la nostra cultura i societat", declara una font extreballadora del centre El Bosc.
2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure.
Segons les nostres fonts aquest dret no es compleix perquè els nois esnifen dissolvent i d'aquesta pràctica el centre n'és conscient. La consumició de dissolvent no assegura un creixement mental sa del menor. "El centre ho sap, i no es fa res per evitar-ho", ens asseguren les nostres fonts. Tanmateix, tant els educadors com els nens diuen que els menors no descansen bé pel fet de que estiguin vivint entre dos centres: un diürn, El Bosc, i un nocturn, l'alberg Alcor. Els extreballadors i el Vicenç Galea coincideixen en que l'educació que reben els nens no és l'adequada. Segons ells no en tenen, i segons els menors entrevistats només tenen dues hores de classe.
3. Dret a un nom i a una nacionalitat.
"Jo conec casos de menors que han estat fins a 3 anys esperant els papers", explica un extreballador. Degut al conveni d'immigració que existeix entre el Marroc i Espanya, els marroquins tenen més facilitats per aconseguir els papers. Això crea malestar entre els immigrants de diferents nacionalitats. El que afegeix, "dins d'El Bosc falten moltes coses, per exemple, un procés d'integració entre els immigrants i la societat catalana i, dins del centre, entre els subsaharians i els marroquins. Es creen molts conflictes entre ells pel lloc de procedència. Es respira molta tensió".
4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequada. Tot i que els nostres entrevistats, tan educadors com menors, coincideixen en que fan tots els àpats del dia, aquests no compleixen amb la una dieta sana i equilibrada. 'Tot són fregits i aliments molt calòrics; com les pastes que mengen sempre per berenar', diu un educador del centre. I afegeixen que "la quantitat de menjar per menors és insuficient: mai poden repetir". I és que, en aquest sentit "una cosa és menjar i l'altre és alimentar-se". D'altra banda, en quant a l'aspecte de l'habitatge digne, aquest s'incompleix perquè els nens estan repartits entre dos centres, un diürn i un nocturn, en els que passen 12 hores respectivament.
5. Dret a una educació i atenció especials pels infants físicament o mentalment disminuïts. Segons els entrevistats, el centre no està adaptat per cap tipus de disminució. "S'han donat casos de nens que tenien el peu trencat i es van haver de quedar a la primera planta del centre perquè no podien baixar les escales". Tanmateix, una versió corroborada per dos educadors, molts dels menors tenen uns "desequilibris mentals brutals", causats per la realitat en la que viuen i pel consum de dissolvent.
6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat. El fet de que des del centre no es fomenti la integració d'aquest menors a la societat genera un rebuig social envers ells.
7. Dret a l'educació gratuïta, a divertirse i a jugar. Els extreballadors i el Vicenç Galea denuncien que el centre Bosc nega l'educació a tots el menors, mentre que els educadors expliquen que, com és un centre d'Atenció Transitòria, i no es sap quant temps trigaran en derivar-los a un altre centre, aquest procés es queda penjat mentre es decideix el destí del nen. Sahete Camara, un educador del centre, ens ha assegurat que "tots els nens menors de 16 anys van a l'escola, jo mateix els acompanyo", malgrat que no ens sap dir el nom de l'escola ni la seva ubicació. Una versió totalment oposada a la dels dos educadors que ens expliquen que "actualment no hi ha cap nen que estigui escolaritzat".
8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill. Les fonts extreballadores parlen de nens malalts que "no són atesos ni aïllats en cas de malaltia contagiosa", com en el cas recent de la Grip A. Un fet que s'agreuja pels continuu trasllat dels menors entre els dos centres -el diürn està a Peu De Funicular i el nocturn està a Poblenou-, doncs els menors han d'agafar el metro i els FFCC tots els dies, encara que estiguin malalts, posant en perill de contagi els usuaris dels transports públics.
9. Dret a protecció contra l'abandonament i l'explotació en el treball. Segons un extreballador, els nens estan abocats a l'explotació laboral doncs "no es contempla aconseguir un permís de residència juntament amb un permís de treball". L'Abdalah Fall, al igual que molts altres senegalesos, el van fer fora del centre el passat mes de desembre tres dies abans de complir els 18 anys. Circumstància que l'ha portat a veure's abocat al carrer, sense cap ajut i dormint a la platja. En canvi, el cas dels marroquins Mustapha Aoulad Malik i el Hamza Hraich és diferent. Ells estan treballant actualment i gaudeixen d'un pis tutelat per la DGAIA. Aquest és un exemple clar, segons l'Abdalah, de la discriminació que es viu en el centre entre senegalesos i mauritans i els magrebins. Les dues fonts extreballadores confirmen que existeix aquesta discriminació, doncs "els negres se'ls expulsa més fàcilment del centre pel recurs de les proves òssies, en canvi els magrebins ho tenen més fàcil a l'hora de trobar feina, pis i de quedar-se en el centre, pels convenis existents entre el Marroc i Espanya".
10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia entre tothom. "Sí, això és la selva, cal sobreviure i trepitjar per fer-ho". Una afirmació molt clara que intenta mostrar que al centre no es dóna l'ambient propici perquè el nen creixi en un clima de solidaritat, amistat i justícia, doncs "contínuament hi ha moltes baralles i els nens es roben entre ells", ens asseguren els nostres confidents.
la frase
"Els nens aquí no es queixen
perquè quan venen ho fan tant
castigats que es pensen que
aquí no tenen drets"
"Això és la selva, cal sobreviure i
trepitjar per fer-ho. Continuament
hi ha baralles entre els menors",
assegura una font
Fins aquí hem repassat els 10 drets bàsics dels menors i hem pogut veure com en la majoria hi ha mancances.
Malgrat tot, també cal entendre que cada menor immigrant és una vida i com a tal, una manera diferent de tractar un mateix tema. Tanmateix, el fet de l'existència de dos centres és una de les causes que fa que s'incompleixin més drets. Com ja hem fet referència, els menors viuen en un centre diürn durant el dia, i a les nits viuen en un altre centre situat a una altra zona de la ciutat de Barcelona. Un problema que comporta tota mena d'inconvenients. Com ens asseguren els educadors del centre amb els que hem parlat, recentment la DGAIA s'ha pronunciat en la possible millora d'aquest fet amb la construcció d'un nou centre de 24 hores.
Actualment, però, l'existència dels dos centres suposa una desestabilitat pels menors. En el desplaçament d'un centre a un altre, un educador assegura que la ràtio de menors per educador és de 7 com a màxim, segons el reglament de centre. Tot i que, "darrerament aquesta mesura es compleix en excepcions dels matins, on anem 4 ó 5 educadors per 40 menors". Tanmateix és en aquests desplaçaments on es produeix el major nombre de fugues dels menors, tal i com confirmen tots els entrevistats.
Les condicions dels menors tampoc milloren gaire en el centre nocturn Alcor, on els educadors ens asseguren que "tenen 4 dutxes i 30 minuts d'aigua calenta per dutxar-se tots". I és que malgrat que en el centre Bosc "també hi ha una dutxa, nosaltres en teoria no els hi podem donar ni sabó ni tovalloles". En aquest centre les instal•lacions, segons les nostres fonts,"no estan al 100%. La pica de l'aigua no té canonades des de que vam començar a treballar. Fins fa dos mesos el pati no es netejava, ja que no hi havia senyora de la neteja".
Això contradiu un dels objectius específics del projecte educatiu del centre, on es vol estimular els hàbits d'higiene dels menors. Una visió compartida pels extreballadors del centre i corroborada per les proves que aquest equip d'investigació ha pogut aconseguir de l'interior de les instal•lacions. Tot i que, "ells ho trenquen i els centre no ho repara, això és un problema de les dues parts", com ens assegura un treballador. Un comportament que es podria explicar pel fet de que aquests menors no disposen d'una llar pròpia, i això fa que "els menors no sentin el centre com a seu".
Tornant al projecte educatiu del centre El Bosc, aquest diu textualment que "l'equip directiu ha de participar en l'elaboració del reglament del Règim Intern i la seva revisió així com de la memòria i de la programació anual".
Aquest punt, que hauria de ser consultable per qualsevol treballador del centre, sembla inaccessible. I és que els educadors amb els que hem pogut parlar ens asseguren que ells "no han pogut veure ni el reglament ni el projecte educatiu. En teoria els treballadors han de tenir accés, però a la pràctica passa una altre cosa".
En la mateixa línea trobem els Projectes Educatius dels Centre (PEC), un informe de seguiment que s'ha de fer a cada menor des del seu ingrés. Com ens assegura una treballadora, "aquest document ha d'estar fet des del primer dia que ingressen els menors al centre i, en general, s'acostuma a fer quan hi ha una inspecció de la DGAIA". Un problema agreujat perquè "això depèn molt de l'educador que toqui", ens expliquen.
un problema d'arrel
Sobre l'existència dels dos
centres, "els menors no el
senten com a seu, això genera
comportaments inapropiats"
La DGAIA, l'òrgan públic del que
depenen els menors, tanca les
portes a qualsevol investigació
periodística
Totes aquestes presumptes irregularitats les hem volgut compartir amb el director del centre, Abdel Salam, i amb la mateixa DGAIA, els quals no ens han volgut rebre excusant-se amb la privacitat que ha de tenir un centre d'aquestes característiques. En relació al reglament del centre, el qual des d'El Bosc mateix se'ns va denegar l'accés, segons Carlos Villagrasa, professor de Dret Civil per la Universitat de Barcelona, "el funcionament intern i orgànic del centre és una competència de la DGAIA, així que es pot consultar la versió oficial i institucional". Mentre que segons l'Observatori de Drets dels Infants, "no es pot tenir accés a aquest document de cap manera. El reglament és del centre, només pot accedir-hi el propi centre i la DGAIA". Unes declaracions que posen de manifest el desconeixement i les dificultats que un periodista, o qualsevol persona interessada, es pot trobar davant d'aquest àmbit. Una visió corroborada pel periodista Roger Cassany, el qual també es va topar amb la negativa de la DGAIA quan realitzava el seu reportatge sobre l'expulsió de 13 subsaharians del mateix centre de menors El Bosc.
Les proves òssies a debat
Degut a la gran quantitat d'immigrants que arriben a Espanya, l'administració pública encarregada ha optat per realitzar cada vegada més les proves òssies per determinar l'edat dels menors. Els resultats d'aquestes proves tenen un marge d'error de dos anys. Segons els Drets dels Menors, sempre que hi hagi dubtes "s'ha d'afavorir els interessos del menor". Tot i això, no es té en compte el marge d'error, i els menors són expulsats dels centres quan el resultat és major d'edat. Al fer-los fora, però, se'ls hi dóna el passaport d'origen que justifica que són menors juntament amb el justificant de la prova conforme són majors d'edat. "Si això fos veritat, estaríem davant d'un delicte penal de falsificació de documents, i els menors haurien de ser processats, però això no es fa perquè se'ls expulsa de forma inapropiada", diu el coordinador del Col·lectiu DRARI, Vicenç Galea.
Punts que no es tenen en compte:
Les proves òssies tenen un marge d'error de 2 anys
No es pot utilitzar com a prova única per determinar l'edat
Els negres tenen una maduració òssia superior als blancs
La DGAIA, tanca les portes a donar informació
La Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) ha de garantir la protecció de l'infant, així com prevenir situacions de risc, tot defensant els drets fonamentals dels menors. La seva funció principal es protegir i tutelar els menors desemparats, assumir la seva guarda en els supòsits establerts per les lleis, i executar les mesures d'atenció proposades per a cada un d'ells.
En aquest sentit, davant dels menors immigrants que arriben a Catalunya, aquest òrgan pertanyent a la Generalitat és l'encarregat de vetllar per aquestes persones. L'administració pública ha delegat la gestió del centre El Bosc a una fundació privada, Mercè Fontanilles.
"Al ser un centre competència de la DGAIA, organisme públic, tothom hauria de poder consultar les versions oficials i institucionals dels documents", assegura el professor de Dret Civil, Carlos Villagrasa.
Aquest departament tanca les portes als mitjans davant la petició de documents oficials com el reglament o el projecte educatiu del centre. Quan es demana poder accedir a un document com aquests, la resposta és un seguit de delegacions.
2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure.
3. Dret a un nom i a una nacionalitat.
4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats.
5. Dret a una educació i atenció especials pels infants físicament o mentalment disminuïts.
6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat.
7. Dret a l'educació gratuïta. Dret a divertir-se i a jugar.
8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill.
9. Dret a protecció contra l'abandonament i l'explotació en el treball.
10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia.
FOTOS
- Centre de menors immigrants El Bosc, situat al C/Bosc, 2bis de Barcelona. Argi Grau
- Menors immigrants als voltants del centre El Bosc. Argi Grau
No hay comentarios:
Publicar un comentario