L'Estat del Racisme a Catalunya 2009
Introducció 4
Índex general
Capítol 1 6 La llei d'estrangeria a Catalunya: criminalització de la immigració.
Capítol 2 27 Polítiques en matèria d'immigració des de les institucions catalanes
Capítol 3 53 Espais i tipologies del racisme social i la presència d'un discurs xenòfob en creixement
Capítol 4 76 Menors immigrants no acompanyats: maltractament institucional
Capítol 5 84 Treball: discriminacions i explotació en un context de crisi econòmica
Capítol 6 93 Cossos de seguretat: Abusos i maltractaments. Iniciatives polítiques
Capítol 7 110 Extrema dreta i grups organitzats xenòfobs: el racisme més explícit
Capítol 8 122 Més enllà del fet migratori. Igualtat d'oportunitats en una societat diversa. Joves i poble gitano
Capítol 9 129 La lluita contra el racisme: una prioritat de tots i totes
Conclusions 146 A tall de conclusions
Bibliografia 151 Fonts Consultades
ANNEXES 152
CAPÍTOL 4
Menors immigrants no acompanyats: maltractament institucional
Introducció
El títol d'aquest capítol vol reflectir la situació que viuen una part important dels menors
immigrats no acompanyats a Catalunya. Des de l'arribada dels primers nois del Marroc
fins ara, amb la arribada dels menors provinents de l'Àfrica subsahariana, ha passat
molt temps però als problemes ja existents dels inicis s'hi sumen més factors que
donen peu a vulneracions de drets i cada cop més el menor és considerat un
immigrant i no un menor.
Aquest any, el Síndic de Greuges ha tornat a denunciar la saturació del circuit de
protecció i les condicions de recursos com el Bosc i Alcor, on malviuen una part dels
menors que arriben a la ciutat. Un alberg i un centre de dia que no ofereixen cap
atenció integral a uns nois que, donada la seva situació de vulnerabilitat, precisen d'un
sistema d'acord amb les seves necessitats i que permeti una ràpida i real integració.
El capítol mostra com persisteixen les males condicions d'aquests centres i l'anunci,
per fi, del seu tancament per part de la Generalitat a finals d'any. Uns centres que mai
s'haurien d'haver posat en funcionament, perquè mai van complir les condicions
necessàries i dignes per acollir menors.
També es mostra com la manca de tutela en un primer moment provoca situacions
d'exclusió social en xavals que han vingut aquí per iniciar una nova vida plena
d'expectatives que veuen truncades per un circuit i dispositiu mal dissenyat i amb
unes mancances de recursos, des dels seus inicis, fruit d'un plantejament polític que
els considera una càrrega pel sistema.
La protecció dels menors acompanyats és l'assignatura pendent d'un govern tripartit
que en tots aquests anys ha perpetuat un model injust i ineficaç que no sols posa
traves a la integració dels menors, sinó que els aboca en molts casos a la irregularitat
administrativa un cop adults.
La situació dels 13 menors expulsats del sistema de protecció per ser considerats
majors d'edat posa en evidència una pràctica institucional de la Direcció General
d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), que feia temps que s'estava exercint i
que només a partir de la denúncia pública de les víctimes, de les associacions, del
Síndic i d'alguns mitjans de comunicació, aconsegueix resoldre's. Malauradament, i tal
com demostra el recull que a continuació oferim, no va ser una pràctica aïllada.
A les repatriacions sense garanties i a la manca de tutela ja denunciada en altres
ocasions, ara es suma la negativa a tutelar a nois sota l'argumentació que són majors
d'edat. El sistema utilitza criteris per determinar l'edat que no estan validats com a
prova irrefutable per la mateixa medicina (doncs tenen un marge d'errada important) ni
per la mateixa legislació que dictamina prioritzar les dades i el paper del passaport.
Sotmetre llavors a les proves radiològiques a nois amb passaport o utilitzar les
radiografies de mandíbula enlloc de la de canell, que són més fiables, només es pot
catalogar de maltractament institucional.
Tanmateix, hem de dir que cada cop són més els jutges que posen fre a aquest tipus
de pràctiques i, per tant, tal com mostrem al capítol, encara que sigui un procés
complicat, cal denunciar aquestes situacions.
BARCELONA. Gener. Expulsió de 13 menors del centre d'acollida El Bosc. Tretze
joves de 16 i 17 anys, amb passaports reglats, van ser expulsats el mes de desembre
d'un centre d'acollida de la Generalitat perquè una prova mèdica que mesura els ossos
de la mandíbula en calcula una edat superior. Tot i que la prova té un marge d'error de
fins a dos anys, el centre considera que la prova demostra la falsedat dels passaports
i, per tant, refuta que els nois siguin menors d'edat i per tant possibles perceptors
d'ajuda pública. El 13 adolescents d'origen subsaharià havien arribat al centre
d'acollida de menors El Bosc feia un més i mig gràcies a una llarga successió de
tràmits, ja que a Catalunya portaven des de l'estiu i tots 13 havien entrat al país de
forma il·legal.
La majoria complirà els 18 anys durant el 2009, però hi ha algun que en té 16. Per a
tornar a entrar al sistema de protecció del menor de la Generalitat de Catalunya han
de tornar a demostrar a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència
(DGAIA), per tercer cop, que efectivament són menors d'edat.
El cas va arribar al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que va obrir una investigació
d'ofici, i va demanar al Departament d'Acció Social tota la documentació i els supòsits
d'actuació de la conselleria.
L'associació El Casal dels Infants del Raval va ser qui va fer pública la denúncia, amb
el recolzament d'altres associacions com la Federació d'Associacions Veïnals de
Barcelona. El Casal dels Infants també va acollir als tretze menors expulsats i va iniciar
contactes per a facilitar-los allotjament temporal. La Creu Roja els va pagar la
pernoctació i la manutenció en diverses pensions de la ciutat fins a finals de gener. És
un servei que l'organització ofereix de forma habitual durant tres o quatre dies, però
que ha allargat de forma extraordinària per a ells.
El Síndic de Greuges va denunciar les irregularitats en la forma en la que la Direcció
General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) controla les edats dels joves.
Aquestes proves mèdiques, afirma el Síndic, "proporcionen només un grau
d'aproximació" i, segons estudis de la Generalitat, erren la seva estimació en gairebé
dos terços dels casos.
El Síndic de Greuges considera que la decisió és irregular per dues raons: perquè la
Generalitat va ignorar els passaports del menors on s'acreditava la seva edat; i per una
altra banda, perquè la decisió està basada en proves radiològiques de la mandíbula, i
aquestes tenen un marge d'error de dos anys amunt o avall.
La Generalitat desestima el consell del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, de readmetre
als nois expulsats i tutelar-los, perquè considera que les proves radiològiques tenen
fiabilitat i asseguren que els passaports dels joves són falsos.
El cas es va dilatar durant mesos, però passa el temps i la urgència és que quan
aquests nois siguin majors d'edat, en pocs mesos, corren el risc de ser expulsats per
no tenir els permisos de residència.
Al juliol, la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, va assegurar que
s'havia regularitzat la situació dels 13 nois expulsat. La consellera va assegurar en la
Comissió d'Immigració que el Govern havia regularitzat la situació dels 13 nois, aquells
que en el seu dia va deixar al carrer. "L'Administració no ha reconegut oficialment que
es va equivocar en el seu moment, però ha fet el que havia de fer", va considerar el
director tècnic del Casal dels Infants del Raval, Ismael Palacín, que va advertir
d'un"degoteig constant d'expulsions de menors immigrants".
BARCELONA. Juliol. Només 12 menors marroquins s'acullen al retorn voluntari.
Tan sols 12 menors marroquins es van acollir al retorn voluntari que planteja el
programa Catalunya-Magreb des de juny de 2007, segons va informar el secretari
d'Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós. El programa es basa en la prevenció i el
retorn voluntari de menors d'origen marroquí que emigren sense acompanyament a
Catalunya. La iniciativa pretén reduir els fluxos migratoris de menors no acompanyats i
promoure la seva integració a Tànger. L'any 2008 només set joves van acollir-se al
retorn voluntari degut principalment a les reticències de les famílies, segons la
Conselleria d'Acció Social i Ciutadania.
BARCELONA. Agost. Joves de CDC demanen a la Generalitat que resolgui la
situació que pateixen els menors subsaharians. NousCatalans.Joves va demanar a
la Generalitat que resolgués amb celeritat la situació que pateixen menors
subsaharians "a qui s'expulsa dels centres d'acollida quan encara són menors",
segons van explicar Èric Bertran, membre de la sectorial d'immigració de CDC i
president de NousCatalans.Joves, i alguns dels joves que pateixen aquesta situació.
Segons han denunciat, a diversos joves se'ls fa la prova del canell, un examen científic
per determinar l'edat dels nois i, si el resultat és que són majors d'edat, no poden
seguir als centres. Convergència i Unió va anunciar una pregunta parlamentària a la
consellera Capdevila sobre la data del tancament dels centres Alcor i Bosc.
BARCELONA. Agost. SOS Racisme critica la gestió de Generalitat en la tutela dels
menors immigrants. SOS Racisme, davant els casos en que la Direcció General de
Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) ha expulsat a menors no acompanyats
de centres d'acollida, al·legant la seva majoria d'edat, va acusar a la DGAIA de la
Generalitat de no garantir la tutela dels menors immigrants no acompanyats i de
permetre que les polítiques d'estrangeria "estiguin per sobre d'aquelles orientades a
assegurar els drets dels nens i els adolescents". L'entitat va criticar pràctiques
habituals de la DGAIA, com la repatriació sense recolzament al menor, l'ús arbitrari de
les proves per determinar-ne l'edat, i el desemparament en el que queden els nois
quan arriben a la majoria d'edat. SOS Racisme va reclamar que, en aquest punt, la
Generalitat dediqui recursos a la inserció acadèmica, laboral i social dels menors i
joves, donat el risc d'exclusió que pateixen al quedar fora dels circuits d'acollida.
BARCELONA. Agost. Joves menors ex tutelats malviuen en una nau industrial del
Poblenou. Prop de 20 joves d'origen marroquí s'allotjaven en un espai del barri del
Poblenou de Barcelona, que antigament havia estat un garatge des d'on sortien
mercaderies per tot Catalunya, però que actualment és una nau que està abandonada.
Els joves que hi vivien tenen entre 18 i 25 anys, tots ells van arribar a Espanya quan
eren menors d'edat. En aquell moment, de seguida van trobar feina a la construcció i
vivien en un pis de lloguer, però la crisi els va deixar sense res. Ara intenten sobreviure
en aquest apartament improvisat on passen fred i es mullen amb la pluja.
BARCELONA. Setembre. La Generalitat deixa 46 joves sense tutela, en contra de
la doctrina del Suprem. Xavier Soley, director de la Direcció d'Atenció a la Infància
(DGAIA), va declarar que des de 2009, 46 joves van ser declarats adults i hauran
d'abandonar els centres de menors tot i que alguns d'ells tenien passaports que
acreditaven que eren menors. Per a l'organisme, això provava el frau amb aquests
documents, encara que no s'havia demostrat la seva falsedat. Per als advocats dels
joves, es tractava d'un atemptat contra els drets dels menors. Per a Soley, "els sistemes de protecció a la infància no poden ser una esquerda per a regularitzar a
persones immigrants adultes en situació clandestina". Els advocats expliquen que el
Tribunal Suprem ha assenyalat en vàries sentències que "la maduració dels ossos dels
individus és més ràpida en les poblacions subsaharianes que en les europees".
BARCELONA. Setembre. Atenció a la Infància assegura que el 80% dels joves que
demanen protecció són majors d'edat. Els joves subsaharians que mantenen un
estira i arronsa amb l'Administració perquè volen ser tractats com a menors, tal com
acredita el seu passaport o la partida de naixement, van decidir emprendre accions per
visualitzar la seva situació. Reclamaven ser acollits per la Direcció General d'Atenció a
la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i poder, per tant, viure en un centre i seguir un
procés de formació. El director general d'Infància, Xavier Soley, però, va ser
contundent i va assenyalar que s'ha complir la llei: "El sistema de protecció de la
infància no pot ser una esquerda per a la regularització dels immigrants irregulars". En
el que portem d'any, el 30% d'immigrants arribats a la DGAIA eren subsaharians.
L'any passat van ser el 18% i el 2007 el 6%.
BARCELONA. Setembre. 11 menors de l'alberg Alcor són ser ingressats per grip
A. El col·lectiu Drari va denunciar el tractament donat per la DGAIA als nens malalts de
grip A de l'alberg Alcor. Va afirmar que hi havia moltes més persones contagiades i va
alertar de les pèssimes condicions dels centres.
BARCELONA. Novembre. Doble cop judicial al tracte que la Generalitat dóna a
menors d'origen subsaharià. Un jutge va revocar l'expulsió d'un jove d'un centre
d'acollida i un altre magistrat va obligar a la Generalitat a tramitar els papers d'un noi
tutelat. El primer va ser expulsat quan es va negar a sotmetre's a les proves de
calcificació d'ossos i dents per calcular la seva d'edat abans. La DGAIA fa aquests
exàmens abans de tramitar els permisos de residència i si els joves s'hi neguen, la
fiscalia els declara adults i són expulsats dels centres d'acollida. L'altre noi havia estat
declarat desemparat per la DGAIA, que el va tutelar, tot i que tampoc es va creure el
seu document. Per això, va ignorar la Llei d'Estrangeria, que obliga a regular a
qualsevol menor tutelat i a tramitar-li el permís. Per estalviar-s'ho, els serveis de
protecció a la infància van qualificar el seu desemparament de "preventiu" i la seva
tutela de "cautelar" a l'espera d'una prova que no es va fer fins molt temps després. El
jutge va decretar en un auto que aquesta situació suposava un greu perjudici pel
menor i per això va ordenar a la DGAIA que comenci els tràmits per documentar-lo. Hi
ha 20 nois als que DGAIA es nega a tramitar el permís, segons l'advocat Albert Parés.
En aquest sentit, SOS Racisme va acusar a la DGAIA de no garantir la tutela dels
menors immigrants no acompanyats i de permetre que les polítiques d'estrangeria
estiguin per sobre d'aquelles orientades a assegurar els drets dels nens i els
adolescents.
BARCELONA. Novembre. El Síndic denuncia que el sistema d'acollida als menors
està saturat. El Síndic de Greuges va entregar un informe al Parlament sobre els
menors en situació de risc a Catalunya i va alertar de que no estan encara tots els
deures fets. El document destaca que la inversió pública s'ha quedat curta per evitar la
saturació del sistema d'emparament dels menors en situació delicada. Les dades
mostren que hi ha 190 menors en llista d'espera per ingressar en un centre. Algun
d'ells estava patint una saturació del 150% i les famílies havien rebut poques ajudes.
El síndic de Greuges, Rafel Ribó, va avisar de que "hi ha una absència de famílies
d'acollida professionals i es necessita una política per a potenciar-les". També va
anunciar que el 26% dels Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE) estan sobrecoberts. Dos mesos després, coincidint amb el vintè aniversari de la Convenció
sobre Drets del Nen de les Nacions Unides, Ribó va reconèixer que "cal augmentar la
protecció legal dels menors immigrants indocumentats sota la tutela de la Generalitat" i
va recordar que les proves mèdiques que es realitzen als joves per determinar la seva
edat exacte "no són concloents".
CATALUNYA. Desembre La Direcció General d'Atenció a la Infància i
l'Adolescència (DGAIA) nega la denúncia d'Amnistia Internacional La DGAIA va
negar que als centres de menors de Catalunya es violin els drets humans dels interns.
Així va respondre a les acusacions de l'informe d'Aministia Internacional. Apuntava
també que l'ONG havia elaborat l'informe sense haver entrat en cap d'aquests centres
i asseguraven que la Generalitat, que sí que ho ha fet, no ha detectat maltractaments
en les inspeccions.
BARCELONA. Desembre. La Generalitat anuncia el tancament dels centres Alcor i
Bosc. Imma Pérez, secretària de l'àrea d'Infància i Adolescència de la Conselleria
d'Acció Social, va anunciar el tancament de l'alberg Alcor i el centre de dia el Bosc.
Dos centres, nocturn i diürn, per on passaven molts menors. Pérez va anunciar que
s'obriran nous centres de 24 hores per absorbir els menors dels espais tancats i donarlos
un servei millor.
BARCELONA. Desembre. Un informe de la Fundació Pere Tarrés alerta del riscos
que pateixen els menors immigrants no acompanyats i denuncia la situació de
les noies. Els anomenats menors estrangers immmigrants no acompanyats (MEINA)
són un col·lectiu que durant els últims tres anys va estudiar un grup d'investigadors de
la Fundació Pere Tarrés dirigit per Violeta Quiroga. Segons dades de l'estudi, a
Catalunya (on n'hi ha un total de 761) n'han entrat aquest any 249, enfront dels 323
del 2008 i els 466 de 2007. Una baixada associada a l'alentiment dels fluxos migratoris
a causa de la crisi. L'informe posa èmfasi en els nous perfils de menors considerats de
risc ja que, al no ser detectats, queden desemparats dels seus drets fonamentals i, en
moltes ocasions, en mans de xarxes que delinqueixen. Quiroga va posar l'accent en
dos grups: les menors romaneses i subsaharianes enganyades i condemnades a la
prostitució i les noies romaneses en famílies nombroses dedicades a la mendicitat i el
furt. L'estudi també demana ampliar la cobertura de protecció i seguiment fins els 21
anys.
A continuació, per ampliar la informació, adjuntem l'entrevista realitzada al Casal del
Infants per l'Acció Social als Barris
Aproximació a la realitat de menors no acompanyats. Casos en que queden fora
del sistema de protecció del menor i com aquesta situació els pots abocar a la
irregularitat.
El Casal dels Infants
El Casal dels Infants és una associació constituïda el novembre de 1982 a Barcelona i
es va posar en funcionament l'any 1983. A l'inici, desenvolupava la seva activitat al
barri del Raval de Barcelona, però actualment té presència en altres municipis del
territori.
El Casal desenvolupa un conjunt de projectes orientats a donar resposta a les diferents
necessitats i problemàtiques de la població. Treballa per proporcionar, en el seu conjunt, una oferta integral en la qual cada usuari pugui trobar una resposta específica
i personalitzada a la seva necessitat de recolzament.
En el transcurs de la seva trajectòria, l'associació s'ha anat adaptant a la complexa
realitat canviant. Ha deixat de prestar alguns serveis que resultaven innecessaris, per
activar-ne d'altres que donessin resposta a noves necessitats emergents i no cobertes
i als nous col·lectius de ciutadans.
Programa Joves en Risc. Aquest programa té com a finalitat la integració de joves en
risc d'exclusió social. El Casal treballa per dinamitzar i potenciar els recursos que el
mateix barri pot posar en funcionament per a millorar el benestar dels nois/es i l'entorn
comunitari, en general. Treballa amb joves sense xarxa social per oferir-los
oportunitats i fomentar la seva iniciativa i esperit emprenedor. A més a més, treballen
per accedir als joves i grups de carrer amb noves fórmules de treball educatiu de
carrer i comunitari.
Entrevista a Alícia González, cap del programa dirigit a joves en risc.
Fa uns mesos, un jove subsaharià de 16 anys va trucar al timbre del Casal dels Infants
per l'Acció Social als barris sense saber què es trobaria darrera d'aquella porta.
Només portava un paper amb l'adreça del centre que li va donar una persona pel
carrer i ara està fent un curs de formació professional. El casal té un projecte destinat
aquests menors que han arribat a Espanya en pastera, la cara més cruel de la
immigració africana. Però aquesta tasca sovint es veu dificultada per algunes
discriminacions institucionals que, emparant-se en proves de dubtosa fiabilitat, deixen
sense passaport a desenes de menors. Alícia González es la cap del programa dirigit a
joves en risc.
Quina és la situació dels menors subsaharians que arriben al Casal?
Venen recomanats per compatriotes, des dels centres de la Creu Roja, a través dels
educadors dedicats als MEINA (Menors Estrangers Indocumentats No Acompanyats) o
simplement, els porta algú que els ha trobat pel carrer. El perfil majoritari és el d'un
menor que ha arribat a Canàries en pastera i que marxa a Barcelona a buscar-se la
vida.
Quin és el circuit que fan aquests nens? A què poden aspirar?
La clau per entrar al sistema de protecció és tenir el passaport per presentar-lo a la
Fiscalia de Menors i, a partir d'aquí, es plantegen diversos camins. Un d'ells és que
mai siguin admesos. En aquest cas, es converteixen en adults indocumentats durant
un mínim de tres anys. Després, poden demanar la regularització per arrelament, però
mentrestant, no poden treballar ni tenir una residència legal. Una altra possibilitat, la
millor de totes, és que la Fiscalia els atengui, els accepti el passaport i siguin
reconeguts com a menors. En aquest cas, els trasllada a centres d'urgència i
comencen un itinerari de protecció, de reinserció laboral i inicien els tràmits dels
papers. Per últim, pot passar que la Fiscalia els admeti i que, durant els nou mesos
que l'Administració es pren per estudiar la situació de desemparament, siguin
sotmesos a unes proves de creixement ossi. Si els exàmens conclouen que no són
menors d'edat, són expulsats del sistema de protecció perquè la Fiscalia al·lega que la
documentació del país africà no és vàlida aquí. El problema és que ara els sotmeten a
aquestes proves de seguida i si són negatives i no passen pel centre d'acollida, no
figuren com a atesos i després, als 18 anys, no es poden regularitzar.
El casal ha denunciat la situació dels menors que la DGAIA nega que ho siguin i
deixa sense atendre. En quines proves es basen? Què diu la legislació
internacional?
Són proves òssies molt criticades des del punt de vista jurídic i mèdic. Els experts
adverteixen que no poden ser concloents i, de fet, la Llei d'Estrangeria diu que només
s'han de dur a terme si hi ha sospites de que el jove no sigui menor d'edat. Ara, en
canvi, les fan sempre. Es produeix un ús abusiu de la llei i no es reconeixen els
documents oficials del país d'origen. Encara que el passaport digui que el jove és
menor, li fan la prova igualment. El problema està en la Fiscalia, la DGAIA només
obeeix les seves ordres.
Quants menors es troben en aquesta situació? Quina és la seva situació actual?
Prop de 40, que sapiguem al casal. Per ara, el Consorci de Serveis Socials de
Barcelona cobreix les necessitats bàsiques d'aquests menors, fins que arriben a la
majoria d'edat. El recurs es va posar en marxa al Nadal i havia de durar tres mesos,
però encara continua actiu. Desconeixem fins a quan i quina serà la resposta, si n'hi
ha alguna.
És factible que un menor no acompanyat pugui realitzar una ESO i fins i tot una
carrera universitària?
No és impossible. Són nois que venen aquí a buscar un futur millor i això els fa
moure's. Tenen moltes expectatives, bones competències, respecten l'autoritat, són
madurs i han gestionat diners abans. Alguns han començat cicles formatius. El
problema és que la inactivitat a la que es veuen obligats degut al ritme administratiu
impedeix que puguin començar l'itinerari d'inserció i aquesta frustració els provoca
malestar. Perden les capacitats, tenen paranoies, es troben en un estat de risc pel que
fa a la seva salut mental, es tornen negatius perquè creuen que no ho podran
aconseguir, que els faran les proves i hauran de marxar... Molts estan amb tractaments
terapèutics i, en aquest llarg camí d'incertesa, els podem perdre.
El circuit d'atenció no és el mateix pels nens menors autòctons que pels
immigrants. Què implica aquesta duplicitat ? Cal una normalització?
I tant, als centres per immigrants acostuma a haver-hi moltes més places que als
espais per a autòctons. A més, els immigrants dormen a un alberg i passen la resta
d'hores en un centre de dia. Els autòctons no canvien tant de centre. Els immigrants
reben la primera acollida en un centre d'urgència i es diferencia l'atenció diürna de la
nocturna, cadascuna es fa en un lloc diferent. Després passen a centres d'acollida
exclusius per immigrants. Són pocs els que accedeixen als Centres Residencials
d'Atenció Educativa de la tipologia dels que disposen els menors autòctons.
Evidentment, és necessària una normalització.
La situació general dels MEINAS fa que moltes vegades siguin objecte
d'estereotips, prejudicis i racisme social. En teniu constància?
Ells es senten discriminats pel sistema de protecció i per la Fiscalia de Menors.
Denuncien el tracte diferencial amb els joves marroquins perquè a ells sí que els
accepten la validesa del passaport. Fins i tot, diuen que hi ha diferències entre africans
de diferents països. Segons perceben els menors, l'origen, a vegades, determina els
recursos, les prioritats en el menjar, els llits, les dutxes...
Introducció 4
Índex general
Capítol 1 6 La llei d'estrangeria a Catalunya: criminalització de la immigració.
Capítol 2 27 Polítiques en matèria d'immigració des de les institucions catalanes
Capítol 3 53 Espais i tipologies del racisme social i la presència d'un discurs xenòfob en creixement
Capítol 4 76 Menors immigrants no acompanyats: maltractament institucional
Capítol 5 84 Treball: discriminacions i explotació en un context de crisi econòmica
Capítol 6 93 Cossos de seguretat: Abusos i maltractaments. Iniciatives polítiques
Capítol 7 110 Extrema dreta i grups organitzats xenòfobs: el racisme més explícit
Capítol 8 122 Més enllà del fet migratori. Igualtat d'oportunitats en una societat diversa. Joves i poble gitano
Capítol 9 129 La lluita contra el racisme: una prioritat de tots i totes
Conclusions 146 A tall de conclusions
Bibliografia 151 Fonts Consultades
ANNEXES 152
CAPÍTOL 4
Menors immigrants no acompanyats: maltractament institucional
Introducció
El títol d'aquest capítol vol reflectir la situació que viuen una part important dels menors
immigrats no acompanyats a Catalunya. Des de l'arribada dels primers nois del Marroc
fins ara, amb la arribada dels menors provinents de l'Àfrica subsahariana, ha passat
molt temps però als problemes ja existents dels inicis s'hi sumen més factors que
donen peu a vulneracions de drets i cada cop més el menor és considerat un
immigrant i no un menor.
Aquest any, el Síndic de Greuges ha tornat a denunciar la saturació del circuit de
protecció i les condicions de recursos com el Bosc i Alcor, on malviuen una part dels
menors que arriben a la ciutat. Un alberg i un centre de dia que no ofereixen cap
atenció integral a uns nois que, donada la seva situació de vulnerabilitat, precisen d'un
sistema d'acord amb les seves necessitats i que permeti una ràpida i real integració.
El capítol mostra com persisteixen les males condicions d'aquests centres i l'anunci,
per fi, del seu tancament per part de la Generalitat a finals d'any. Uns centres que mai
s'haurien d'haver posat en funcionament, perquè mai van complir les condicions
necessàries i dignes per acollir menors.
També es mostra com la manca de tutela en un primer moment provoca situacions
d'exclusió social en xavals que han vingut aquí per iniciar una nova vida plena
d'expectatives que veuen truncades per un circuit i dispositiu mal dissenyat i amb
unes mancances de recursos, des dels seus inicis, fruit d'un plantejament polític que
els considera una càrrega pel sistema.
La protecció dels menors acompanyats és l'assignatura pendent d'un govern tripartit
que en tots aquests anys ha perpetuat un model injust i ineficaç que no sols posa
traves a la integració dels menors, sinó que els aboca en molts casos a la irregularitat
administrativa un cop adults.
La situació dels 13 menors expulsats del sistema de protecció per ser considerats
majors d'edat posa en evidència una pràctica institucional de la Direcció General
d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), que feia temps que s'estava exercint i
que només a partir de la denúncia pública de les víctimes, de les associacions, del
Síndic i d'alguns mitjans de comunicació, aconsegueix resoldre's. Malauradament, i tal
com demostra el recull que a continuació oferim, no va ser una pràctica aïllada.
A les repatriacions sense garanties i a la manca de tutela ja denunciada en altres
ocasions, ara es suma la negativa a tutelar a nois sota l'argumentació que són majors
d'edat. El sistema utilitza criteris per determinar l'edat que no estan validats com a
prova irrefutable per la mateixa medicina (doncs tenen un marge d'errada important) ni
per la mateixa legislació que dictamina prioritzar les dades i el paper del passaport.
Sotmetre llavors a les proves radiològiques a nois amb passaport o utilitzar les
radiografies de mandíbula enlloc de la de canell, que són més fiables, només es pot
catalogar de maltractament institucional.
Tanmateix, hem de dir que cada cop són més els jutges que posen fre a aquest tipus
de pràctiques i, per tant, tal com mostrem al capítol, encara que sigui un procés
complicat, cal denunciar aquestes situacions.
BARCELONA. Gener. Expulsió de 13 menors del centre d'acollida El Bosc. Tretze
joves de 16 i 17 anys, amb passaports reglats, van ser expulsats el mes de desembre
d'un centre d'acollida de la Generalitat perquè una prova mèdica que mesura els ossos
de la mandíbula en calcula una edat superior. Tot i que la prova té un marge d'error de
fins a dos anys, el centre considera que la prova demostra la falsedat dels passaports
i, per tant, refuta que els nois siguin menors d'edat i per tant possibles perceptors
d'ajuda pública. El 13 adolescents d'origen subsaharià havien arribat al centre
d'acollida de menors El Bosc feia un més i mig gràcies a una llarga successió de
tràmits, ja que a Catalunya portaven des de l'estiu i tots 13 havien entrat al país de
forma il·legal.
La majoria complirà els 18 anys durant el 2009, però hi ha algun que en té 16. Per a
tornar a entrar al sistema de protecció del menor de la Generalitat de Catalunya han
de tornar a demostrar a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència
(DGAIA), per tercer cop, que efectivament són menors d'edat.
El cas va arribar al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que va obrir una investigació
d'ofici, i va demanar al Departament d'Acció Social tota la documentació i els supòsits
d'actuació de la conselleria.
L'associació El Casal dels Infants del Raval va ser qui va fer pública la denúncia, amb
el recolzament d'altres associacions com la Federació d'Associacions Veïnals de
Barcelona. El Casal dels Infants també va acollir als tretze menors expulsats i va iniciar
contactes per a facilitar-los allotjament temporal. La Creu Roja els va pagar la
pernoctació i la manutenció en diverses pensions de la ciutat fins a finals de gener. És
un servei que l'organització ofereix de forma habitual durant tres o quatre dies, però
que ha allargat de forma extraordinària per a ells.
El Síndic de Greuges va denunciar les irregularitats en la forma en la que la Direcció
General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) controla les edats dels joves.
Aquestes proves mèdiques, afirma el Síndic, "proporcionen només un grau
d'aproximació" i, segons estudis de la Generalitat, erren la seva estimació en gairebé
dos terços dels casos.
El Síndic de Greuges considera que la decisió és irregular per dues raons: perquè la
Generalitat va ignorar els passaports del menors on s'acreditava la seva edat; i per una
altra banda, perquè la decisió està basada en proves radiològiques de la mandíbula, i
aquestes tenen un marge d'error de dos anys amunt o avall.
La Generalitat desestima el consell del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, de readmetre
als nois expulsats i tutelar-los, perquè considera que les proves radiològiques tenen
fiabilitat i asseguren que els passaports dels joves són falsos.
El cas es va dilatar durant mesos, però passa el temps i la urgència és que quan
aquests nois siguin majors d'edat, en pocs mesos, corren el risc de ser expulsats per
no tenir els permisos de residència.
Al juliol, la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, va assegurar que
s'havia regularitzat la situació dels 13 nois expulsat. La consellera va assegurar en la
Comissió d'Immigració que el Govern havia regularitzat la situació dels 13 nois, aquells
que en el seu dia va deixar al carrer. "L'Administració no ha reconegut oficialment que
es va equivocar en el seu moment, però ha fet el que havia de fer", va considerar el
director tècnic del Casal dels Infants del Raval, Ismael Palacín, que va advertir
d'un"degoteig constant d'expulsions de menors immigrants".
BARCELONA. Juliol. Només 12 menors marroquins s'acullen al retorn voluntari.
Tan sols 12 menors marroquins es van acollir al retorn voluntari que planteja el
programa Catalunya-Magreb des de juny de 2007, segons va informar el secretari
d'Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós. El programa es basa en la prevenció i el
retorn voluntari de menors d'origen marroquí que emigren sense acompanyament a
Catalunya. La iniciativa pretén reduir els fluxos migratoris de menors no acompanyats i
promoure la seva integració a Tànger. L'any 2008 només set joves van acollir-se al
retorn voluntari degut principalment a les reticències de les famílies, segons la
Conselleria d'Acció Social i Ciutadania.
BARCELONA. Agost. Joves de CDC demanen a la Generalitat que resolgui la
situació que pateixen els menors subsaharians. NousCatalans.Joves va demanar a
la Generalitat que resolgués amb celeritat la situació que pateixen menors
subsaharians "a qui s'expulsa dels centres d'acollida quan encara són menors",
segons van explicar Èric Bertran, membre de la sectorial d'immigració de CDC i
president de NousCatalans.Joves, i alguns dels joves que pateixen aquesta situació.
Segons han denunciat, a diversos joves se'ls fa la prova del canell, un examen científic
per determinar l'edat dels nois i, si el resultat és que són majors d'edat, no poden
seguir als centres. Convergència i Unió va anunciar una pregunta parlamentària a la
consellera Capdevila sobre la data del tancament dels centres Alcor i Bosc.
BARCELONA. Agost. SOS Racisme critica la gestió de Generalitat en la tutela dels
menors immigrants. SOS Racisme, davant els casos en que la Direcció General de
Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) ha expulsat a menors no acompanyats
de centres d'acollida, al·legant la seva majoria d'edat, va acusar a la DGAIA de la
Generalitat de no garantir la tutela dels menors immigrants no acompanyats i de
permetre que les polítiques d'estrangeria "estiguin per sobre d'aquelles orientades a
assegurar els drets dels nens i els adolescents". L'entitat va criticar pràctiques
habituals de la DGAIA, com la repatriació sense recolzament al menor, l'ús arbitrari de
les proves per determinar-ne l'edat, i el desemparament en el que queden els nois
quan arriben a la majoria d'edat. SOS Racisme va reclamar que, en aquest punt, la
Generalitat dediqui recursos a la inserció acadèmica, laboral i social dels menors i
joves, donat el risc d'exclusió que pateixen al quedar fora dels circuits d'acollida.
BARCELONA. Agost. Joves menors ex tutelats malviuen en una nau industrial del
Poblenou. Prop de 20 joves d'origen marroquí s'allotjaven en un espai del barri del
Poblenou de Barcelona, que antigament havia estat un garatge des d'on sortien
mercaderies per tot Catalunya, però que actualment és una nau que està abandonada.
Els joves que hi vivien tenen entre 18 i 25 anys, tots ells van arribar a Espanya quan
eren menors d'edat. En aquell moment, de seguida van trobar feina a la construcció i
vivien en un pis de lloguer, però la crisi els va deixar sense res. Ara intenten sobreviure
en aquest apartament improvisat on passen fred i es mullen amb la pluja.
BARCELONA. Setembre. La Generalitat deixa 46 joves sense tutela, en contra de
la doctrina del Suprem. Xavier Soley, director de la Direcció d'Atenció a la Infància
(DGAIA), va declarar que des de 2009, 46 joves van ser declarats adults i hauran
d'abandonar els centres de menors tot i que alguns d'ells tenien passaports que
acreditaven que eren menors. Per a l'organisme, això provava el frau amb aquests
documents, encara que no s'havia demostrat la seva falsedat. Per als advocats dels
joves, es tractava d'un atemptat contra els drets dels menors. Per a Soley, "els sistemes de protecció a la infància no poden ser una esquerda per a regularitzar a
persones immigrants adultes en situació clandestina". Els advocats expliquen que el
Tribunal Suprem ha assenyalat en vàries sentències que "la maduració dels ossos dels
individus és més ràpida en les poblacions subsaharianes que en les europees".
BARCELONA. Setembre. Atenció a la Infància assegura que el 80% dels joves que
demanen protecció són majors d'edat. Els joves subsaharians que mantenen un
estira i arronsa amb l'Administració perquè volen ser tractats com a menors, tal com
acredita el seu passaport o la partida de naixement, van decidir emprendre accions per
visualitzar la seva situació. Reclamaven ser acollits per la Direcció General d'Atenció a
la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i poder, per tant, viure en un centre i seguir un
procés de formació. El director general d'Infància, Xavier Soley, però, va ser
contundent i va assenyalar que s'ha complir la llei: "El sistema de protecció de la
infància no pot ser una esquerda per a la regularització dels immigrants irregulars". En
el que portem d'any, el 30% d'immigrants arribats a la DGAIA eren subsaharians.
L'any passat van ser el 18% i el 2007 el 6%.
BARCELONA. Setembre. 11 menors de l'alberg Alcor són ser ingressats per grip
A. El col·lectiu Drari va denunciar el tractament donat per la DGAIA als nens malalts de
grip A de l'alberg Alcor. Va afirmar que hi havia moltes més persones contagiades i va
alertar de les pèssimes condicions dels centres.
BARCELONA. Novembre. Doble cop judicial al tracte que la Generalitat dóna a
menors d'origen subsaharià. Un jutge va revocar l'expulsió d'un jove d'un centre
d'acollida i un altre magistrat va obligar a la Generalitat a tramitar els papers d'un noi
tutelat. El primer va ser expulsat quan es va negar a sotmetre's a les proves de
calcificació d'ossos i dents per calcular la seva d'edat abans. La DGAIA fa aquests
exàmens abans de tramitar els permisos de residència i si els joves s'hi neguen, la
fiscalia els declara adults i són expulsats dels centres d'acollida. L'altre noi havia estat
declarat desemparat per la DGAIA, que el va tutelar, tot i que tampoc es va creure el
seu document. Per això, va ignorar la Llei d'Estrangeria, que obliga a regular a
qualsevol menor tutelat i a tramitar-li el permís. Per estalviar-s'ho, els serveis de
protecció a la infància van qualificar el seu desemparament de "preventiu" i la seva
tutela de "cautelar" a l'espera d'una prova que no es va fer fins molt temps després. El
jutge va decretar en un auto que aquesta situació suposava un greu perjudici pel
menor i per això va ordenar a la DGAIA que comenci els tràmits per documentar-lo. Hi
ha 20 nois als que DGAIA es nega a tramitar el permís, segons l'advocat Albert Parés.
En aquest sentit, SOS Racisme va acusar a la DGAIA de no garantir la tutela dels
menors immigrants no acompanyats i de permetre que les polítiques d'estrangeria
estiguin per sobre d'aquelles orientades a assegurar els drets dels nens i els
adolescents.
BARCELONA. Novembre. El Síndic denuncia que el sistema d'acollida als menors
està saturat. El Síndic de Greuges va entregar un informe al Parlament sobre els
menors en situació de risc a Catalunya i va alertar de que no estan encara tots els
deures fets. El document destaca que la inversió pública s'ha quedat curta per evitar la
saturació del sistema d'emparament dels menors en situació delicada. Les dades
mostren que hi ha 190 menors en llista d'espera per ingressar en un centre. Algun
d'ells estava patint una saturació del 150% i les famílies havien rebut poques ajudes.
El síndic de Greuges, Rafel Ribó, va avisar de que "hi ha una absència de famílies
d'acollida professionals i es necessita una política per a potenciar-les". També va
anunciar que el 26% dels Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE) estan sobrecoberts. Dos mesos després, coincidint amb el vintè aniversari de la Convenció
sobre Drets del Nen de les Nacions Unides, Ribó va reconèixer que "cal augmentar la
protecció legal dels menors immigrants indocumentats sota la tutela de la Generalitat" i
va recordar que les proves mèdiques que es realitzen als joves per determinar la seva
edat exacte "no són concloents".
CATALUNYA. Desembre La Direcció General d'Atenció a la Infància i
l'Adolescència (DGAIA) nega la denúncia d'Amnistia Internacional La DGAIA va
negar que als centres de menors de Catalunya es violin els drets humans dels interns.
Així va respondre a les acusacions de l'informe d'Aministia Internacional. Apuntava
també que l'ONG havia elaborat l'informe sense haver entrat en cap d'aquests centres
i asseguraven que la Generalitat, que sí que ho ha fet, no ha detectat maltractaments
en les inspeccions.
BARCELONA. Desembre. La Generalitat anuncia el tancament dels centres Alcor i
Bosc. Imma Pérez, secretària de l'àrea d'Infància i Adolescència de la Conselleria
d'Acció Social, va anunciar el tancament de l'alberg Alcor i el centre de dia el Bosc.
Dos centres, nocturn i diürn, per on passaven molts menors. Pérez va anunciar que
s'obriran nous centres de 24 hores per absorbir els menors dels espais tancats i donarlos
un servei millor.
BARCELONA. Desembre. Un informe de la Fundació Pere Tarrés alerta del riscos
que pateixen els menors immigrants no acompanyats i denuncia la situació de
les noies. Els anomenats menors estrangers immmigrants no acompanyats (MEINA)
són un col·lectiu que durant els últims tres anys va estudiar un grup d'investigadors de
la Fundació Pere Tarrés dirigit per Violeta Quiroga. Segons dades de l'estudi, a
Catalunya (on n'hi ha un total de 761) n'han entrat aquest any 249, enfront dels 323
del 2008 i els 466 de 2007. Una baixada associada a l'alentiment dels fluxos migratoris
a causa de la crisi. L'informe posa èmfasi en els nous perfils de menors considerats de
risc ja que, al no ser detectats, queden desemparats dels seus drets fonamentals i, en
moltes ocasions, en mans de xarxes que delinqueixen. Quiroga va posar l'accent en
dos grups: les menors romaneses i subsaharianes enganyades i condemnades a la
prostitució i les noies romaneses en famílies nombroses dedicades a la mendicitat i el
furt. L'estudi també demana ampliar la cobertura de protecció i seguiment fins els 21
anys.
A continuació, per ampliar la informació, adjuntem l'entrevista realitzada al Casal del
Infants per l'Acció Social als Barris
Aproximació a la realitat de menors no acompanyats. Casos en que queden fora
del sistema de protecció del menor i com aquesta situació els pots abocar a la
irregularitat.
El Casal dels Infants
El Casal dels Infants és una associació constituïda el novembre de 1982 a Barcelona i
es va posar en funcionament l'any 1983. A l'inici, desenvolupava la seva activitat al
barri del Raval de Barcelona, però actualment té presència en altres municipis del
territori.
El Casal desenvolupa un conjunt de projectes orientats a donar resposta a les diferents
necessitats i problemàtiques de la població. Treballa per proporcionar, en el seu conjunt, una oferta integral en la qual cada usuari pugui trobar una resposta específica
i personalitzada a la seva necessitat de recolzament.
En el transcurs de la seva trajectòria, l'associació s'ha anat adaptant a la complexa
realitat canviant. Ha deixat de prestar alguns serveis que resultaven innecessaris, per
activar-ne d'altres que donessin resposta a noves necessitats emergents i no cobertes
i als nous col·lectius de ciutadans.
Programa Joves en Risc. Aquest programa té com a finalitat la integració de joves en
risc d'exclusió social. El Casal treballa per dinamitzar i potenciar els recursos que el
mateix barri pot posar en funcionament per a millorar el benestar dels nois/es i l'entorn
comunitari, en general. Treballa amb joves sense xarxa social per oferir-los
oportunitats i fomentar la seva iniciativa i esperit emprenedor. A més a més, treballen
per accedir als joves i grups de carrer amb noves fórmules de treball educatiu de
carrer i comunitari.
Entrevista a Alícia González, cap del programa dirigit a joves en risc.
Fa uns mesos, un jove subsaharià de 16 anys va trucar al timbre del Casal dels Infants
per l'Acció Social als barris sense saber què es trobaria darrera d'aquella porta.
Només portava un paper amb l'adreça del centre que li va donar una persona pel
carrer i ara està fent un curs de formació professional. El casal té un projecte destinat
aquests menors que han arribat a Espanya en pastera, la cara més cruel de la
immigració africana. Però aquesta tasca sovint es veu dificultada per algunes
discriminacions institucionals que, emparant-se en proves de dubtosa fiabilitat, deixen
sense passaport a desenes de menors. Alícia González es la cap del programa dirigit a
joves en risc.
Quina és la situació dels menors subsaharians que arriben al Casal?
Venen recomanats per compatriotes, des dels centres de la Creu Roja, a través dels
educadors dedicats als MEINA (Menors Estrangers Indocumentats No Acompanyats) o
simplement, els porta algú que els ha trobat pel carrer. El perfil majoritari és el d'un
menor que ha arribat a Canàries en pastera i que marxa a Barcelona a buscar-se la
vida.
Quin és el circuit que fan aquests nens? A què poden aspirar?
La clau per entrar al sistema de protecció és tenir el passaport per presentar-lo a la
Fiscalia de Menors i, a partir d'aquí, es plantegen diversos camins. Un d'ells és que
mai siguin admesos. En aquest cas, es converteixen en adults indocumentats durant
un mínim de tres anys. Després, poden demanar la regularització per arrelament, però
mentrestant, no poden treballar ni tenir una residència legal. Una altra possibilitat, la
millor de totes, és que la Fiscalia els atengui, els accepti el passaport i siguin
reconeguts com a menors. En aquest cas, els trasllada a centres d'urgència i
comencen un itinerari de protecció, de reinserció laboral i inicien els tràmits dels
papers. Per últim, pot passar que la Fiscalia els admeti i que, durant els nou mesos
que l'Administració es pren per estudiar la situació de desemparament, siguin
sotmesos a unes proves de creixement ossi. Si els exàmens conclouen que no són
menors d'edat, són expulsats del sistema de protecció perquè la Fiscalia al·lega que la
documentació del país africà no és vàlida aquí. El problema és que ara els sotmeten a
aquestes proves de seguida i si són negatives i no passen pel centre d'acollida, no
figuren com a atesos i després, als 18 anys, no es poden regularitzar.
El casal ha denunciat la situació dels menors que la DGAIA nega que ho siguin i
deixa sense atendre. En quines proves es basen? Què diu la legislació
internacional?
Són proves òssies molt criticades des del punt de vista jurídic i mèdic. Els experts
adverteixen que no poden ser concloents i, de fet, la Llei d'Estrangeria diu que només
s'han de dur a terme si hi ha sospites de que el jove no sigui menor d'edat. Ara, en
canvi, les fan sempre. Es produeix un ús abusiu de la llei i no es reconeixen els
documents oficials del país d'origen. Encara que el passaport digui que el jove és
menor, li fan la prova igualment. El problema està en la Fiscalia, la DGAIA només
obeeix les seves ordres.
Quants menors es troben en aquesta situació? Quina és la seva situació actual?
Prop de 40, que sapiguem al casal. Per ara, el Consorci de Serveis Socials de
Barcelona cobreix les necessitats bàsiques d'aquests menors, fins que arriben a la
majoria d'edat. El recurs es va posar en marxa al Nadal i havia de durar tres mesos,
però encara continua actiu. Desconeixem fins a quan i quina serà la resposta, si n'hi
ha alguna.
És factible que un menor no acompanyat pugui realitzar una ESO i fins i tot una
carrera universitària?
No és impossible. Són nois que venen aquí a buscar un futur millor i això els fa
moure's. Tenen moltes expectatives, bones competències, respecten l'autoritat, són
madurs i han gestionat diners abans. Alguns han començat cicles formatius. El
problema és que la inactivitat a la que es veuen obligats degut al ritme administratiu
impedeix que puguin començar l'itinerari d'inserció i aquesta frustració els provoca
malestar. Perden les capacitats, tenen paranoies, es troben en un estat de risc pel que
fa a la seva salut mental, es tornen negatius perquè creuen que no ho podran
aconseguir, que els faran les proves i hauran de marxar... Molts estan amb tractaments
terapèutics i, en aquest llarg camí d'incertesa, els podem perdre.
El circuit d'atenció no és el mateix pels nens menors autòctons que pels
immigrants. Què implica aquesta duplicitat ? Cal una normalització?
I tant, als centres per immigrants acostuma a haver-hi moltes més places que als
espais per a autòctons. A més, els immigrants dormen a un alberg i passen la resta
d'hores en un centre de dia. Els autòctons no canvien tant de centre. Els immigrants
reben la primera acollida en un centre d'urgència i es diferencia l'atenció diürna de la
nocturna, cadascuna es fa en un lloc diferent. Després passen a centres d'acollida
exclusius per immigrants. Són pocs els que accedeixen als Centres Residencials
d'Atenció Educativa de la tipologia dels que disposen els menors autòctons.
Evidentment, és necessària una normalització.
La situació general dels MEINAS fa que moltes vegades siguin objecte
d'estereotips, prejudicis i racisme social. En teniu constància?
Ells es senten discriminats pel sistema de protecció i per la Fiscalia de Menors.
Denuncien el tracte diferencial amb els joves marroquins perquè a ells sí que els
accepten la validesa del passaport. Fins i tot, diuen que hi ha diferències entre africans
de diferents països. Segons perceben els menors, l'origen, a vegades, determina els
recursos, les prioritats en el menjar, els llits, les dutxes...
No hay comentarios:
Publicar un comentario