Experiència: Programa d'intervenció immediata en l'àmbit familiar i relacional de menors d'origen romanès en situació de risc
Autores:
Sara Torregrosa (treballadora social) i Magda Sanz (psicòloga), tècniques de la Unitat de Centres d'Atenció Especialitzada de Barcelona Comarques, amb la col·laboració de la Fundació Juvanteny, a qui adrecem un especial agraïment.
Antecedents
L'any 2008, des de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, es va copsar la necessitat de dissenyar una actuació específica vers els menors d'origen romanès després de fer una valoració del resultat de l'atenció rebuda del casos atesos des de la DGAIA fins llavors. Es va posar de manifest una manca d'adequació dels circuits establerts per aquest col·lectiu en concret. Els protocols d'actuació que s'apliquen a la població autòctona o altres col·lectius d'immigrants són clarament ineficaços amb el col·lectiu romanès, en moltes ocasions les intervencions dels professionals són rebutjades de forma repetitiva i s'estronca la possibilitat de poder iniciar un procés educatiu o familiar.
Partint d'aquesta necessitat, des de la DGAIA s'impulsa aquest Programa dut a terme per la Fundació Juvanteny durant aquest primer any de fase pilot. En aquest primer període es posa en marxa el Programa al territori de la província de Barcelona. L'equip que es va considerar adequat per dur a terme aquesta tasca està format per dues persones: una treballadora social i mediadora intercultural (coneixement de l'idioma i cultura). Aquest article vol transmetre i difondre tant l'experiència com una primera valoració del Servei d'atenció immediata als menors d'origen romanès en situació de risc i a les seves famílies. Actualment i des de gener de 2010, el Servei el porta a terme l'entitat Vincle.
Objectius
Els objectius generals del Programa d'intervenció immediata són:
- Reforçar transitòriament les mancances que pateix el sistema de protecció en el treball concret amb aquests menors i les seves famílies, atesa la mobilitat territorial que es produeix en el si d'aquest col·lectiu.
- Afavorir una intervenció que faciliti l'accés del col·lectiu a la xarxa assistencial de les famílies ateses, és a dir, implementar un sistema de treball familiar i transversal amb les famílies d'origen romanès que faciliti el seu accés a la xarxa assistencial i de recursos ordinària.
En la fase pilot es va treballar entorn de:
- l'anàlisi i la identificació del col·lectiu (recollida d'informació / identificació de les famílies i ubicació dels menors en risc);
- la identificació i la localització dels domicilis dels menors;
- el disseny dels diferents perfils de situacions de menors i vincles familiars al nostre territori;
- la coordinació i la derivació cap a entitats i estaments que ja estiguin treballant amb aquest col·lectiu.
Beneficiaris
Menors romanesos de 0 a 18 anys i les seves famílies de la província de Barcelona. Es planteja tenir una especial sensibilitat vers les noies amb fills o embarassades.
La importància de la metodologia
A l'hora de dissenyar qualsevol tipus d'intervenció, cal tenir present la particularitat de la dinàmica de funcionament cultural del col·lectiu, per tant, la capacitat d'adaptabilitat esdevé un element imprescindible. Com a instruments tècnics predominen les entrevistes formals i informals amb visites al domicili, prèviament pactades, l'observació directa i participant, els acompanyaments amb les famílies, reunions/coordinacions amb els diferents serveis i els informes entre d'altres.
La flexibilitat metodològica permet acostar-se millor a les famílies eliminant així un dels clàssics obstacles dels treballadors de les administracions, per exemple.
Entre les funcions de l'equip destaquem:
- Atendre els menors i posar-se en contacte amb els seus referents adults.
- Valorar la situació dels menors i explorar els vincles relacionals.
- Identificar la ubicació territorial dels nuclis familiars.
- Treballar per la vinculació i la derivació a altres serveis de la xarxa de proximitat.
Circuit de la intervenció
- Fins al desembre de 2009 es van atendre 113 menors i 44 nuclis familiars.
- Ens hi vàrem posar en contacte per fer tasques de coordinació amb un total de 24 serveis (serveis socials bàsics, hospitals, CAP, casals, Fundació Secretariat Gitano, equips de justícia juvenil, etc.).
- En l'àmbit territorial es detectaren:
25 domicilis a Badalona
9 a Barcelona
2 a Santa Coloma de Gramenet, i
5 repartits per altres poblacions fora del territori de Barcelona (Lleida, l'Hospitalet, Lloret de Mar, Sevilla i Ciutat Reial).
Pel que fa al perfil de les famílies ateses
Fins ara els nuclis familiars amb qui hem contactat provenen de dues regions de Romania: de l'est de Muntenia (Tanderei i Fetesti) i del sud de Moldova (Murgeni, Vaslui, Tg. Bujor). Són principalment rurals i el nivell de vida és més baix que a altres regions del país.
Entre les famílies que fins ara s'han atès i fruit d'una primera valoració es fa una classificació de perfils diferenciats:
I. Famílies establertes a Espanya des de fa més de sis anys; entre aquest subgrup hi ha:
a) Famílies amb un millor nivell d'educació i de vida en general, moltes estan relacionades amb els serveis socials de la seva localitat, els menors estan escolaritzats i apareix cert grau de formació en els pares.
b) Famílies amb escassa educació i un nivell de vida més baix; en aquest cas es detecta un grau elevat d'absentisme escolar en els menors, el vincle amb els serveis socials és dèbil i pocs adults han aconseguit alguna feina.
c) Famílies sense quasi educació i amb un nivell de vida baix. Aquestes famílies no estan vinculades als serveis socials, els menors no assisteixen a l'escola i la situació econòmica és molt precària.
II. Individus / Famílies sense intenció d'establir-se a Espanya, són els que vénen per poc temps i tornen a Romania, on tenen la seva residència permanent. Predomina un perfil de caire més delictiu. Solen tenir un patró similar: estan a Espanya fins a guanyar la quantitat de diners que considerin oportuna per després tornar al seu país. Aquestes famílies no mostren voluntat de posar-se en contacte amb els serveis socials ni cap altre professional d'entitats i/o administracions.
"Síntesi de necessitats detectades"
Pel que fa a la documentació, inclou la d'origen, com ara passaport, certificats de naixement, etc. i documents per tramitar a Catalunya com el NIE, el registre de nounats, els empadronaments o la targeta de la Seguretat Social. Apareixen dificultats per gestionar documents i també una manca de consciència real de la seva necessitat; tot això fa que la solució s'allargui en el temps.
Quant a habitatge, sovint les condicions són mínimes: la majoria dels pisos són llogats a propietaris d'origen pakistanès, sense contracte i sense possibilitat d'empadronament, atès el gran nombre de persones ja empadronades, originant-se un "mercat negre" entorn del padró. Juntament amb el preu elevat i les dificultats d'accés, la provisionalitat fa sempre acte de presència.
Es detecten situacions econòmiques precàries. Sovint les famílies tenen dificultats per obtenir uns ingressos mínims i amb una certa estabilitat; hi ha famílies on apareix un nivell significatiu de dependència en relació amb l'obtenció d'ingressos provinents d'activitats irregulars i/o de la mendicitat, mentre que en altres famílies la venda de ferralla esdevé l'activitat principal.
En l'àmbit sanitari, hi ha una baixa freqüència de seguiment sanitari en general, i també de l'embaràs, tendeixen a utilitzar el servei d'urgències. Cal afegir que es constata una dificultat per tramitar la TSI, sobretot per als adults; als menors se'ls en tramita una de provisional.
Hi ha una manca d'educació bàsica i professional que dificulta l'accés a l'àmbit laboral alternatiu a la ferralla, pidolar o activitats il·legals. Tolerància familiar en relació amb l'absentisme escolar.
En conjunt, hi ha situacions cronificades i amb poques expectatives de canvi, tant per part de les famílies com de l'exterior.
Reptes de la intervenció
Entre d'altres destaquem els reptes següents:
- Minimitzar l'alta mobilitat del col·lectiu, aquest fet sovint pot interrompre processos i recursos (p. ex. l'escolarització).
- Focalitzar els esforços de la intervenció en aspectes com la formació, la prevenció sanitària i l'escolaritat alhora que s'intenta disminuir tant com sigui possible la precarietat econòmica i les necessitats bàsiques descobertes que impedeixen atendre'ls i copsar la importància d'aquests aspectes.
- Treballar entorn de les demandes immediates i/o urgents que "xoquen" amb els temps d'espera habituals i els protocols dels serveis.
- Obtenir temps, proximitat, recursos... per tal d'establir vincles reals de confiança per poder treballar amb aquest tipus de famílies.
- Combatre la manca de capacitat de resposta per part dels serveis i les demandes, sobretot pels problemes de documentació i empadronament, entre d'altres. Les intervencions sovint són fragmentades, cal una visió més global de les situacions familiars.
Ens trobem davant una problemàtica complexa i cal partir del bagatge adquirit en el treball amb la població gitana autòctona i incorporar noves iniciatives d'aproximació al col·lectiu gitanoromanès amb la finalitat d'inclusió social.
No hay comentarios:
Publicar un comentario